"NOMÉS ELS GENIS S'HO PODEN PERMETRE"
L’esborrany que tenia entre mans, Llum crepuscular , no seguia les directius del seu mentor. Sempre li repetia: escriu seguint la regla d’or: estructura els relats en paràgrafs i capítols: cada paràgraf una idea, i cada capítol un lloc i un temps de l'acció. Sense donar-hi més voltes, disposat a seguir els consells, va encarar la reescriptura de Llum crepuscular . Mentre s’obria l’arxiu del PC, va arrugar maldestrament la versió de l’esborrany, i el va llençar directament a la paperera. El text era curt, menys de 2500 paraules, i en un parell de dies ja havia enllestit la feina. Va clicar guardar sense canviar el nom de l’arxiu. Un mes després, a la secció de cultura del diari, va llegir un article que portava per títol Novel·la anònima renovadora del gènere. L’article parlava d’un escrit que havia arribat de manera inusual a la redacció. Anunciava la reproducció integra del text, de manera seriada, i per estimular encara més l'interès dels lectors, avanç...