Entrades

SI VEUS LES ORELLES AL LLOP...

Imatge
  Al cap de trenta dies de tenir l'aquari ja n’estava tip. Era molt pesat haver de posar-hi menjar cada dia, calculant molt bé la quantitat per no passar-se, garantir el correcte funcionament del filtre, fer les neteges periòdiques, i evitar la proliferació d’algues. Quan es van presentar els primers símptomes de verd a racons i parets va decidir no fer res i dedicar les seves hores de tedi a la contemplació morbosa dels condemnats peixos. El que hi veia no li agradava gens però persistia en no fer res. El verd progressava i els primers flòculs de porqueria voleiaven dins l'aigua. Els peixos, de mica en mica, perdien aquells vermells i blaus tan llampants i la vivor dels primer dies a casa. Alguns es mantenien molt quiets en el fons de l’aquari, i només remenant-los amb una cullera bellugaven, com de mala gana, escampant al seu voltant un remolí de brutícia. I en pocs dies van aparèixer surant els primers cadàvers. Els retirava amb la cullera i de pet cap al vàter, tirar cad...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL FAISÀ DAURAT

Imatge
  Dels 6 germans que érem jo, l’únic mascle,  vaig ser l’últim a sortir de l'ou. Vam abandonar el niu molt aviat,  i sí bé els primers dies anàvem agrupadets picant per aquí i picant per allà, no va tardar gaire que cadascú anés a la seva.   I més endavant, quan voltant pel canyissar em retrobava amb les que suposava eren les meves germanes, jo ja sabia que era diferent. El temps va anar accentuant la meva diferència: les plomes, ja d'inici incipients, apuntaven a ser més brillants i acolorides,  amb les mesos, esplèndides: colors brillants, intensos i bellament distribuïts, les ales d’or lluent i també el meu cap coronat d’un daurat tan encegador com el sol més radiant, pit i ventre d’un vermell encés de sang i de passió, amb detalls de blau de mar, i el meu coll i cua llarga decorats amb estries multicolors irresistibles.   Deixeu-m’ho dir: jo era, entre tots els macles, el més bell i amb el futur més prometedor.    El cap de la colònia, q...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

UNA CRIATURA FANTÀSTICA

Imatge
- Pare. Què és aquest cosa que es veu a la meva càmera hologràfica? - Ara no puc fill. Soc a dalt configurant la nova aplicació. Em descrius què veus? - Diria que és un animal. Té dues potes, un cap petit amb una boca picuda que sembla dura, i està com cobert de plomes de colors. No té braços però sí unes extremitats al costat, sense mans i plenes de plomes. És molt xulo ! - Ah! Sí ! El teu avi me’n va parlar. És un exemplar d'una espècie que en deien ocells de quan encara hi havien boscos, molt abans de l’any de la Cendra i de la Gran Refundació. Ocells sí. N’hi havien de moltes menes, grandàries i colors. Volaven i diuen que fins i tot alguns cantaven melodies tan dolces que la gent s’aturava i s'hi embadalia. Després baixo i m'ho miro. - Doncs que bonic !   Com m’agradaria poder veure’ls i sentir-los ! - Ho intentarem fill, a mi també m’agradaria. Crec que hi ha un canal que permet veure gravacions de la vida d'abans. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

SOM UN MIRACLE

Imatge
Em preguntes quina infància m’hauria agradat viure? Ho tinc clar. De cap manera una infància diferent. La meva ja em va estar bé. Va ser prou feliç. Si mires la gran majoria dels nens del món és per posar-se a plorar i no ens agradar plorar, oi?   Insisteixes? Vinga va ! Faré un esforç. Posats a triar potser sí que canviaria alguna cosa. De nen, com quasi tots els nens, vaig fer algunes  trapelleries de les que després em vaig avergonyir. Vols que te les expliqui? Doncs no. No entraré en detalls. Encara em dolen, tot i que si miro al meu voltant, qui no ha fet coses dolentes? No és balder que hi hagin paraules com la confessió, el perdó, la penitència, la redempció. I com sabem, dels errors se’n aprèn. S'aprén a fer les coses millor, a distingir entre el bé del mal...I ja saps: som humans, no som àngels. Et sona a excusa? Sí. Ho és.   I segueixes insistint? Una altra infància? Home, seria com ser una persona diferent. Doncs no. Com tothom soc conseqüència d’un mo...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

FOTOGRAFIES QUE EM PARLEN (2): UN DIA MEMORABLE

Imatge
  (Fot. Alain Laboile) L’havien ben preparat per la primera comunió. Vestit blanc i mantellina blanca de tul, cinta blau cel de banda ampla per la cintura, sabatetes de xarol ben lluents, pentinat amb tirabuixons ben marcats, una corona de flors blanques...i catequesi a dojo. La nena estava preciosa i molt ben preparada.    Ella però només estava interessada en un única cosa: els seu regals de festa i jugar amb la seva cosina.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

FOTOGRAFIES QUE EM PARLEN (1): NOI I GOS

Imatge
  (Fot. Sally Mann) Després de córrer i saltar a cor què vols amb el seu gos amic toca descansar. L’ombra és plaent però al noi li és difícil relaxar's-hi. Sap que acabada l’adolescència vindran anys difícils.   El gos lleial percep les seves inquietuds, i panxa enlaire i clapint panxa enlaire fa el que pot per  enjogassar-s'hi de nou i  tornar-li l'alegria.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

NO VULL QUE ELS ÀNGELS SE M'ENDUGUIN

Imatge
  Els avis i la nena viuen junts. Els pares, enduts per la torrentada del 2005, havien mort quan la petita, xinesa adoptada, només tenia 2 anys.   Vivien en un poblet del Maresme en un pis de condicions precàries.   Primer pis. Escala molt estreta. Cuina, menjador, 2 dormitoris i bany. Tot de dimensions mínimes. Només destacava una finestra relativament gran que donava al carrer vell de la pujada.   Feia ja dues setmanes que l’avi estava malalt, greument malalt, i l’àvia, amb l’ajuda d’una assistenta social, en tenia cura tan bé com podia. Sabia però que l’home no se’n sortiria.   La nena, 5 anys, era la seva principal preocupació. Cóm viuria la mort de l’avi? Cóm l’afectaria? Què li hauria de dir?   I és la petita qui va prendre l’iniciativa.   - Iaia, què li passa a l’avi? Incòmoda respon: - Està molt malalt. - Es morirà? - No ho sé. Només deu ho sap. - No vull que es mori. Em fa pena – tota trista i somicant. L’àvia, acariciant...
2 comentaris
Més informació