Entrades

NO ELS DEIXEU SOLS TAN AVIAT

Imatge
  (Un repte literari: escriure un relat de 100 paraules, reduir-lo a 50 i després 5. Utilitza aquestes 5 com a títol d’un nou relat de 100 paraules sense relació amb el primer) La nena a l’església resava diàriament a la verge i a tots els sants. Mentre resava sovint contemplava l’estàtua d’un sant, braços oberts i galtavermell, que vestia sotana i roquet. Els seus ulls li semblaven inquietants, repulsius.   Un dia va veure en els ulls del sant desig i malícia. Va fugir immediatament. El carrer era fosc i solitari. Unes passes apressades la seguien i va accelerar, l’estàtua del sant, amb la sotana arremangada, la perseguia. Es va posar a córrer i demanar auxili. Desgraciadament va saber que el vicari   galtavermell, vestit de sotana i roquet, era qui la volia. A la capella del sant galtavermell i de braços oberts, la nena resava a la Verge. Els ulls del sant eren de cobdícia i desig. I ella sortí corrents. El sant, sotana arremangada i bavejant, la volia. Apressada ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

3 MICRORELATS

Imatge
  Preferències que venen de lluny Aquells despertars a casa dels oncles amb l’àvia de Madame Butterfly i les llepades dels dos gossos dàlmates em regalaven calidesa i confort. Aquells dies van marcar des de llavors les meves preferències per les dones asiàtiques: estilitzades, pell blanca, moviments delicats, desig d’amor. I és així que a la nostra filla única li vam posar Lin Wang, el nom de la meva dona.   Diferència d’edat La diferència d’edat hi va tenir molt a veure. De joves, si se’m permet dir-ho així, jugava a favor d’ell: sabia més, tenia món i era absolutament resolutiu. Ella, que semblava tot just sortida de l’adolescència, era tímida i reservada, parlava poc, però d’una dolcesa que quan ell la va conèixer,   li va robar el cor. Més endavant, en la vellesa, la situació es va invertir. Mireu-lo ara: camina cap cot, és un vell xaruc, perd la memòria, cada dia més i més, i és absolutament dependent. Ella, més jove, és qui l’aguanta, qui el guia, qui li...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

CAL TORNAR A PRÒXIMA CENTAURI b

Imatge
       Poc abans de la prevista arribada de TIANWENG X-3002 a Terra, la tripulació havia despertat de la llarga hibernació. Mentre el comandant en cap Liu Wang, observava com el seu equip fracassava en establir contacte amb el Centre de Control de Beijing, no deixava de pensar en la dolça Lin Huawai que, també hibernant, l'esperava a la franja habitable de Pròxima Centauri b. Ja feia molt de temps que no hi havia noticies directes de Terra, van haver de recórrer a les Bitàcores de la Galàxia per tenir informació fiable. Gràcies als nous transductors quàntics el comandament es va fer una idea clara de la història del planeta dels últims 300 anys. Primer la contaminació havia comportat la caiguda de la fertilitat d'homes i dones, i la natalitat caigut en picat. La població en uns 250 anys es va veure abocada a l’extinció. Va ser gràcies als nous messies i predicadors que els terrìcoles van acabar acceptant el seu destí, lent, progressiu i inexorable, però orde...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

UNA NIT A LES GOLFES

Imatge
       Estàvem ja cansats i avorrits de les llargues vacances d’estiu, la platja de sempre, les sortides sempre amb els pares, les eternes reunions familiars...I vaig ser jo, el gran dels germans qui, maleït sigui, vaig proposar la idea: una sessió d'espiritisme. Un tema completament nou que va provocar l’entusiasme de tots.   Aprofitant que els pares havien sortit a sopar, els vaig convocar a les golfes de la casa. Una taula rodona, amb un tapet verd i al mig un vas col·locat cap per avall, era tot el que ens calia. L’espai, per crear una atmosfera apropiada, el vam il·luminar amb un vell canelobre de set espelmes que competien amb la llum de la lluna que entrava pels finestrals oberts.   Els sis érem allà. Asseguts a l'entorn de la taula i en silenci. Autoanomenat mèdium, vaig començar amb preguntes personals però innocents. El vas es desplaçava, guiat per l’esperit invocat de l’avi Pau, primer una mica dubtós, fins senyalar, amb èxit, la resposta que...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

COM HO EXPLICO I COM VA ANAR

Imatge
ALLÒ QUE EXPLICO     Ho reconec. E ra el gran i havia de demostrar que era el més valent. Vaig entrar a la mina però els meus germans no em van voler seguir, tenien por, el forat era fosc i el camí estret. Per avançar vaig haver de reptar arrossegant-me per terra amb l’ajuda de braços i cames. Quan l'esquena va fregar el sostre de la mina em vaig adonar que el lloc era tan estret que no podria recular ni girar-me del tot per sortir reptant tal com havia entrat. La sensació de quedar atrapat en aquell cau i pensar que moriria com si m'haguessin enterrat viu, va ser tan aclaparadora que el cos se'm va tensar com si tot ell es comprimís, fort endins, vaig sentir la pell mullada de suor freda, el bategar del cor repicar contra les meves temples i, l'aire enrarit, obligar-me a fer respiracios ràpides i curtes com un peix moribund que boqueja. I va  ser justament la basarda de l’horror d'una mort segura que em va fer reaccionar. Centímetre a centrímetre vaig ser capaç, am...
2 comentaris
Més informació

OTOKO I OKI

Imatge
  Inspirat en Lo bello y lo triste de Yasunari Kawabata.   Otoko De nou aquesta mirada fosca plena de desconfiança. Em fa mal. Com li poden ofendre les meves maneres? Jo no puc evitar que els homes em mirin i em desitgin, soc com soc i no puc amagar-ho. Que no sap com l’estimo? Els seus retrets em fereixen i m’humilien. Però ahir, ja va ser massa. Quan em mirava d’aquella manera, enrabiada, no vaig poder evitar agafar i llençar contra el terra la peça de ceràmica més estimada. Quan a les primeres llums de l’alba m’he despertat amb el fred de la solitud als ossos i he baixat al taller, l’he vist allà. Oki adormit però amb son inquiet, amb paraules que jo no entenia. I a la taula, just al seu davant, el vas revivia fulgent amb els bocins units per cicatrius daurades. He entès el seu dolor, el seu penediment, i se m’ha fos la ràbia. En silenci l’abraço i ara Oki, ja despert i alleujat, em mira. Una vegada més les nostres ferides, com les esquerdes del vas, reparades.   ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NINA DEL CAP ESBERLAT

Imatge
Un repte "oulipià": escriure un relat sense les vocals "o" i "u" partint d'un frase introductòria predeterminada.    LA NINA DEL CAP ESBERLAT   Després d'anys i anys ella visità la casa. Res era com abans.   En el  desert  camí del pedregar  res era verd; res feia palesa la vida. A la casa, feia ja temps deshabitada, hi arribà ranvespre i decidí   estar-s’hi sense presses, tal vegada fer-hi nit. Li calia pensar i repassar la seva vida malbaratada. De primer passejà lentament la seva mirada per les antigues estances, mirar i cercar les traces del passat, el pas del temps inclement, el després del daltabaix, anys de deseperança, anys de feredat.   A la cambra de les nines, de parets encara blanques i ara inanimades,  la nina amiga  li parlà del temps antic, del temps de la seva infantesa, ai amarga   remembrança . Era allà, vella, malmesa, el cap mig trencat, cabells llargs fets de trena de fil, vestidet vermell de fal...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació