LA NINA DEL CAP ESBERLAT
Un repte "oulipià": escriure un relat sense les vocals "o" i "u" partint d'un frase introductòria predeterminada. LA NINA DEL CAP ESBERLAT Després d'anys i anys ella visità la casa. Res era com abans. En el desert camí del pedregar res era verd; res feia palesa la vida. A la casa, feia ja temps deshabitada, hi arribà ranvespre i decidí estar-s’hi sense presses, tal vegada fer-hi nit. Li calia pensar i repassar la seva vida malbaratada. De primer passejà lentament la seva mirada per les antigues estances, mirar i cercar les traces del passat, el pas del temps inclement, el després del daltabaix, anys de deseperança, anys de feredat. A la cambra de les nines, de parets encara blanques i ara inanimades, la nina amiga li parlà del temps antic, del temps de la seva infantesa, ai amarga remembrança . Era allà, vella, malmesa, el cap mig trencat, cabells llargs fets de trena de fil, vestidet vermell de fal...