Un repte "oulipià": escriure un relat sense les vocals "o" i "u" partint d'un frase introductòria predeterminada. LA NINA DEL CAP ESBERLAT Després d'anys i anys ella visità la casa. Res era com abans. En el paratge, ara desert, res era verd; res feia palesa la vida. A la casa, feia ja temps deshabitada, decidí estar-s’hi sense presses, li calia pensar i repassar la seva vida malbaratada. S'hi va estar i passejà lentament la seva mirada per les antigues estances, li calia mirar i cercar les traces del passat, el pas del temps inclement, el després del daltabaix. I les parets, blanques, planes i inanimades, li van fer sentir la feredat de la seva ànima. A la cambra de les nines, en la remembrança del temps antic, el temps de la seva infantesa, la nina amiga li parlà: era allà, vella i malmesa, cap mig trencat, cabells llargs fets de trena de fil, vestidet vermell de faldilleta llarga esfilagarsada, i en el pit l’estimada estre...