TAMPOC RECORDA EL SEU NOM
L’home vell i deixat, ja fa mesos que lluita contra els oblits. Ha deixat de visitar la seva terapeuta i ja no segueix les pautes diàries recomanades. No recorda on para aquella llibreta on anotava les observacions del dia i la llista de coses a fer pel dia següent. Últimament, quan surt al carrer, el seu caminar és erràtic, fa i desfà sense nord ni sentit . Els seus pensaments, en els moments escassos de lucidesa, són confusos i inconcrets. Avui, quan ja fosqueja, el veiem caminar sota una pluja fina i constant que mulla els carrers i vianants. I l’home ens sorprèn. Entra amb decisió per la porta principal del museu. Pretén protegir-se de la pluja? Doncs sembla que no. Camina mirant a dreta i esquerra fins que s’atura a la sala dedicada a les estampes i capritxos de Goya. El gravat d’ El sueño de la razón produce monstruos acapara tota la seva atenció. Palplantat al seu davant observa l’aiguafort amb una absoluta immobilitat i c...