RELATS CURTS RAMON GALLIFA

  (Un repte literari: escriure un relat de 100 paraules, reduir-lo a 50 i després 5. Utilitza aquestes 5 com a títol d’un nou relat de 100 paraules sense relació amb el primer) La nena a l’església resava diàriament a la Verge Maria. Un dia s'adonà que rere l’altaret hi havia la imatge d’un sant, amb els braços oberts i galtavermell, que vestia sotana i roquet. Creia que la mirava amb uns ulls inquietants, tot ell repulsiu.   I no va poder seguir resant. Li va semblar que el sant la volia. Espantada, va fugir corrents. El carrer era fosc i solitari. Va imaginar que el sant galtavermell amb la sotana arremangada, la perseguia. Va cridar i demanar auxili. Desgraciadament, més tard, va saber que era el vicari galtavermell, no l’estàtua, qui la volia. Vora la capella del sant galtavermell la nena resava a la Verge Maria. Un dia els ulls del sant vesaven de cobdícia i desig, i ella, espantada, fugí corrents. El sant, sotana arremangada i embogit, la perseguia. Apressada va xi...

  Preferències que venen de lluny Aquells despertars a casa dels oncles amb l’àvia de Madame Butterfly i les llepades dels dos gossos dàlmates em regalaven calidesa i confort. Aquells dies van marcar des de llavors les meves preferències per les dones asiàtiques: estilitzades, pell blanca, moviments delicats, desig d’amor. I és així que a la nostra filla única li vam posar Lin Wang, el nom de la meva dona.   Diferència d’edat La diferència d’edat hi va tenir molt a veure. De joves, si se’m permet dir-ho així, jugava a favor d’ell: sabia més, tenia món i era absolutament resolutiu. Ella, que semblava tot just sortida de l’adolescència, era tímida i reservada, parlava poc, però d’una dolcesa que quan ell la va conèixer,   li va robar el cor. Més endavant, en la vellesa, la situació es va invertir. Mireu-lo ara: camina cap cot, és un vell xaruc, perd la memòria, cada dia més i més, i és absolutament dependent. Ella, més jove, és qui l’aguanta, qui el guia, qui li...

       Poc abans de la prevista arribada de TIANWENG X-3002 a Terra, la tripulació havia despertat de la llarga hibernació. Mentre el comandant en cap Liu Wang, observava com el seu equip fracassava en establir contacte amb el Centre de Control de Beijing, no deixava de pensar en la dolça Lin Huawai que, també hibernant, l'esperava a la franja habitable de Pròxima Centauri b. Ja feia molt de temps que no hi havia noticies directes de Terra, van haver de recórrer a les Bitàcores de la Galàxia per tenir informació fiable. Gràcies als nous transductors quàntics el comandament es va fer una idea clara de la història del planeta dels últims 300 anys. Primer la contaminació havia comportat la caiguda de la fertilitat d'homes i dones, i la natalitat caigut en picat. La població en uns 250 anys es va veure abocada a l’extinció. Va ser gràcies als nous messies i predicadors que els terrìcoles van acabar acceptant el seu destí, lent, progressiu i inexorable, però orde...