CAL TORNAR A PRÒXIMA CENTAURI b

 

    Poc abans de la prevista arribada de TIANWENG X-3002 a Terra, la tripulació havia despertat de la llarga hibernació. Mentre el comandant en cap Liu Wang, observava com el seu equip fracassava en establir contacte amb el Centre de Control de Beijing, no deixava de pensar en la dolça Lin Huawai que, també hibernant, l'esperava a la franja habitable de Pròxima Centauri b.

Ja feia molt de temps que no hi havia noticies directes de Terra, van haver de recórrer a les Bitàcores de la Galàxia per tenir informació fiable. Gràcies als nous transductors quàntics el comandament es va fer una idea clara de la història del planeta dels últims 300 anys.

Primer la contaminació havia comportat la caiguda de la fertilitat d'homes i dones, i la natalitat caigut en picat. La població en uns 250 anys es va veure abocada a l’extinció. Va ser gràcies als nous messies i predicadors que els terrìcoles van acabar acceptant el seu destí, lent, progressiu i inexorable, però ordenat. El desig d'amor entre homes i dones i la necessitat de sentir-se acompanyats es van disparar. Els humans es feien costat i van optar, en massa en un fenòmen de grans proporcions, per adoptar tota mena de mascotes, principalment gossos i gats, espècies preservades gràcies al seu confinament en bombolles de seguretat. Malgrat totes les cauteles no es va poder evitar que la pols nanomètrica contaminant es colés també per les barreres de protecció,  i com que també les mascotes s’anaven extingint, els terrìcoles vells que quedaven van haver de pensar altres solucions: mascotes robòtiques fabricades per robots dissenyats ergonòmicament en forma antropomòrfica. I conforme els habitants i les mascotes minvaven, també ho feien els conreus, les granges d’animals, les ciutats i les fàbriques, però la naturalesa, per estupefacció dels lectors que interpretaven les bitàcores, s’havia recuperat: el planeta s'havia poblat de noves espècies, espècies  adaptades a les noves condicions de contaminació tòxica. 

Conclusió: Terra no era recomanable pels viatgers de Pròxima Centauri b.

El Comandant va reunir els membres de la tripulació, un centenar d’homes i dones, que davant les noticies no van demostrar ni tristesa ni sorpresa. Estaven preparats per qualsevol eventualitat per extrema que fos. A la pantalla de projecció observaven, això sí amb gran curiositat, unes imatges actuals de Terra prou explícites: l’orografia es mantenia, encara que amb una nova distribució i formes dels continents: hi havia terra i mar, extensions de verdor i deserts, muntanyes i rius. I focalitzant l’atenció en detall s'observava tota mena de bèsties i món vegetal no idèntics però si semblants a les del temps antics quan els homes havien començat a explorar els confins de la seva galàxia. I en més detall encara, s’observaven unes criatures fetes de matèria no orgànica, eren els antics robots antropomòrfics, els nou amos i senyors de Terra.

Mentre Liu Wang els hi comunicava que calia tornar a casa, no va poder controlar la seva expressió de felicitat. S’imaginava la retrobada amb la dolça i desitjable Lin Huawai.

(Inspirat en els múltiples fracassos per reduir l'ús de plàstics i la denuncia per presència de microplàstics en les placentes de les dones abans i després del part)