COM HO EXPLICO I COM VA ANAR

ALLÒ QUE EXPLICO

    Ho reconec. Era el gran i havia de demostrar que era el més valent. Vaig entrar a la mina però els meus germanets no em van voler seguir, el forat era fosc i el camí estret. Per avançar vaig haver de reptar arrossegant-me per terra amb l’ajuda de braços i cames. Quan l'esquena va fregar el sostre de la mina em vaig adonar que el lloc era tan estret que em seria molt difícil sortir. Potser no podria recular ni girar-me del tot, per tal d'escapar simplement reptant. La sensació de quedar atrapat en aquell cau abandonat de tothom i pensar que moriria d'asfixia o fam, va ser tan aclaparadora que va omplir tota la negror que m’envoltava i també la meva ànima. Va ser justament la basarda de l’horror que em va fer reaccionar. Centímetre a centrímetre vaig ser capaç d’anar reculant. Era molt difícil però m’hi jugava la vida. Em vaig sentir salvat quan la meva mare em va acabar de treure tot estirant-me per les cames. 

PERÒ VA ANAR D'UNA ALTRA MANERA

    Era el gran i em mirava els meus germans petits reptant-los:—Si sou prou valents, seguiu-me —vaig dir assenyalant la mina que hi havia vora la casa. Ells, prudents, van arrufar el nas, veien el forat massa fosc i estret, i tenien por. Jo, inflant el pit com un milhomes, vaig entrar-hi reptant com si fos l’Indiana Jones. En un tres i no res la foscor em va abduir. La falta de llum i unes fulles seques que em van fregar la cara, em van espantar i bloquejar el meu cos a l’instant. L'aire era espès i, sense control, vaig sentir com una escalfor sobtada em mullava els pantalons. No era aigua. Vaig mal recular com vaig poder, i plorant i penedit per la mala pensada, vaig començar a cridar demanant auxili. 

La mare salvadora, advertida pels meus germans, va fer acte de presència, em va treure del maleït forat, i se’m va endur agafant-me per les orelles: —Quantes vegades t’he de dir que no facis bestieses? I ja no tens edat per pixar-te a les calces.— Els germanets saltironanat contents senyalant la taca dels pantalons, mentre cantaven burletes “gallina poruga, gallina xaruga”. I jo ja em sentia mort, ara sí, però de vergonya.