"TRENCADISSA"
L’home obra la porta del seu despatx, empentant-la, i tot enfurismat entra al menjador on la seva dona, tensa, l'està esperant. Amb ira en prou feines continguda l'home dispara: - La Mariona ha trencat el llum de taula. - Quin llum? - L’antic. - El del teu despatx? - Sí. Ja saps que no pot ser cap altre. El del meu despatx. El llum de taula. - Segur que ha estat la Mariona? - I qui si no? Només som 3 els que vivim en aquesta casa. - Ah! - Ja saps que em va costar una picossada. Una peça única d’antiquari. - Ja. Molt bé. Me’n vaig. - Com que ja i que molt bé ? Com que te’n vas! I et quedes tan ample ? Quan tornis vull que em portis la teva estimada Mariona al meu davant ! Només ella pot ser la responsable. Mai m’ha acceptat com a pare ! Sempre m'ha vist com un padastre distant ! - M'en vaig i no tornaré. - Com que no tornaràs? Què dius ? - No tornaré i a ella ja no la veuràs mai més. - Però què cony passa aquí ? Què vol dir tot això ? - Tu...