RELATS CURTS RAMON GALLIFA

  El cap del partit i futur presidenciable, sempre havia temut a la preferida pels mitjans més poderosos, mitjans controlats pel partit i que eren l’absoluta majoria. Tard o d’hora governarien, i si no l’espifiava a ell li tocaria ser el futur president.   L’home, en el seu fur intern, admetia sense embuts les qualitats de la competidora. Ell se sabia un home gris que gràcies als seus assessors i guionistes, havia creat la imatge d’un polític seriós, aplicat, home d’ordre i bon gestor. Però també sabia que amb això no n’hi havia prou. En els debats parlamentaris, els temuts cara a cara, es sentia incòmode i la seva naturalesa real es posava en evidència: li faltava cintura quan era atacat, les seves invectives i ocurrències contra els governants eren poc oportunes, faltades de gràcia, i els seus seguidors les havien de compensar amb aplaudiments fora mida. Reconeixia, amb amargura, que ella tenia una qualitat presencial i simpatia de la gent del propi partit que a ell li...

Ho hauries d'haver deixat però no vas poder. La nit ha sigut llarga, una nit sense dormir. Ara estàs sol i saps que sempre estaràs sol.     Acollir-te al pla de jubilació de Telefònica, 52 anys i unes condicions extraordinàries, va marcar el principi de la teva caiguda. Primer els esmorzars de forquilla i ganivet amb els companys també prejubilats, no hi faltava mai una bona ampolla de vi , després la cerveseta del migdia, i com que dinaves sol, ella treballava, acompanyaves el teu dinar amb un vaset de vi, i amb el cafè sempre una copeta de conyac, ratafia, o el que fos. Per sopar et moderaves i et conformaves amb només didalet d'orujo, grappa, o algun licor que comparties amb ella davant del televisor. Quan ella es va fer la idea de la magnitud del que bevia,  impossible amagar-ho, no li va fer gens de gràcia, massa alcohol  et deia. Vas posar-te ferm i assegurar que no et feia mal, que controlaves, però que si ella volia que ho deixés, ho deixaria. Pura comèdi...