"CERTESA"
Les veus del carrer, confoses en el seu dormir inquiet, el desperten. Com de costum ahir nit havia begut massa i s’havia deixat caure al llit sense esma de desvestir-se i posar-se el pijama. Les veus, ara ja evidents, el reclamen. Amb el cos baldat i el cap espès, ressacós, s’aixeca del llit i obre la finestra: en el carrer un grupet d’unes cinc sis persones mira àvidament la teulada de la casa, i respon a uns tristos ais i uis amb veus de tranquil, aguanta, ara vindran, els hem avisat, ja no poden tardar gaire. I tots ells en veure l'home de la finestra que se'ls mira amb cara de no entendre res, amb gran gestualitat li demanen, li exigeixen, que baixi immediatament. I ell baixa com pot, cuitacorrents, el tram d’escala que el separa del carrer i se'ls hi uneix. Els homes, ara en són una desena, li senyalen, acusadors, l'origen dels tristos laments. Allà dalt, justament allà, a poquíssima distància del seu dormitori, només interposat per sostre i teulada, hi v...