"PER UN PLAT DE LLENTIES"

 



La plaça era plena de gom a gom. Hi havia molta cridòria, era dia de mercat setmanal.

 Un so greu de timbals, de ritme pausat però potent, s’apropava lentament. Inversament la gent anava emmudint fins que el silenci es va fer total. Homes armats, a cops de culata, van entrar a la plaça separant la gent. En un tres i no res, van definir un corredor perfecte.

 L’entrada del general dalt del cavall, protegit per homes fortament armats, va  ser imposant i glaçar el cor dels presents. Es temia lo pitjor. 

Seguidament, davant la sorpresa de tothom, uns manats del general van començar a repartir bitllets a dojo. La gent, de primer incrèdula, va reaccionar amb sorpresa i desprès indissimulada alegria. Finalment l’explosió d’aplaudiments, eufòria i visques al general va dominar la plaça.

R. 

I aquí la versió anglesa, reduida a 50 paraules, en forma de poema. En el món anglòfil hi ha certa tradició de concursos de relats limitant el número de paraules.


FOR A MESS OF POTTAGE, A POEM 

The square is full of hungry people.

Suddenly, a solemn sound of drums is heard.

Silence reigns.

A corridor is violently opened among the crowd. 

The entrance of the General, riding a great white horse, is unforgettable.

His aides throw money everywhere,

and the mood changes from fear to relief.

Comentaris

  1. Flor12 de març del 2021, a les 9:41

    Uns es mengen les llenties i altres es creuen els vitores.

    ResponElimina
  2. Unknown13 de març del 2021, a les 11:53

    Perfect!Love it! Though they seem to me quite different.The Catalan version is like a masterpiece of cinematography ,while an English version is a bit too sharp.Thank you!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ramon13 de març del 2021, a les 12:13

      The English version is a rather cryptic poem. Only 50 words means some limitation.
      Thanks for your comments.

      Elimina
  3. Imma21 de març del 2021, a les 14:27

    ...i, segurament, actualment obtindria el mateix resultat!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació