I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

 

Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar.

Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut. 

La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració: 

Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va dirigir al dormitori de la mare. Va picar la porta perquè l’obríssim (jo dormia amb ella per protegir-la). Al no contestar,  l'home, amb totes les seves forces, que eren moltes, la va esbotzar  d’una patacada i després, d’una travada, va treure la roba que ens cobria. Espantat vaig fugir escales avall mentre ell, ebri i encès de ràbia, estovava la mare. Ella xisclava de dolor i jo, a baix, covard, no sabia què havia de fer. I ja  a la cuina vaig deixar de sentir-la. Ni a ella, ni a l'home. El silenci tallant m’horroritzava. La ràbia i l’odi per dintre meu crexia i em desbordava, no em sentia les cames i un sentit d'urgència m'empenyia no sabia cap a on ni a què. Encès i amb l'ànim foll, els meus ulls van topar amb la palangana encara plena de la sang dels conills, i de la palangana a les tisores lluents, pesants i afilades. I vaig saber què havia de fer.

En el dormiroti de la mare això és el que em vaig trobar: ella era estesa amb el cap obert com una magrana. L'home dret com un estaquirot, se la mirava. El vaig matar amb tres estisorades. I amb ell ja a terra, vaig seguir la feina. Sí. Vaig seguir exactament, com ell feia amb els conills però sense galleda ni palangana. Em va caldre tot el diumenge per enterrar-los i netejar la casa. I desprès, com saben, vaig fugir. 5 mesos de malson.

I és així com va anar. Les restes de la mare són al peu de la figuera, i les de l’home, el que en quedi, a la dreta, sota les conilleres.