"SE'N APRÈN BEN AVIAT"

 


Vam esperar fins el vespre per portar a terme el nostre pla. Amb els grans ben distrets preparant el sopar, vam entrar sigil·losament al rebost i, en el carner, vam obrir la capsa on guardaven els caramels i anissos per quan fèiem bondat. Amb un bon grapat a les butxaques, dissimulant, vam sortir de la casa i ens vam dirigir a la glorieta. 

Ben amagats, mentre devoràvem àvidament les llaminadures, el més petit i pillet dels dos, enriolat per l’èxit de la malifeta, es va pixar al damunt. La decisió va ser ràpida: ens vam dirigir a la bassa i el petit va simular una relliscada submergint-s’hi de cintura en avall. 

I de pressa de pressa vam tornar a la casa. 

- Pare, mare ! En Miquel ha relliscat a la bassa però no ha passat res. L’he pogut treure, només que està una mica espantat. 

El van abraçar i omplir de petons. 

R.

Comentaris

  1. Unknown26 de març del 2021, a les 12:21

    Aquest és més divertit que altres que he llegit, bon relat

    ResponElimina
  2. ramon26 de març del 2021, a les 12:40

    És real. Va passar casi tal com l' escric. Jo i un cosí petit i pillet.

    ResponElimina
  3. Imma28 de març del 2021, a les 1:13

    Santa innocència! Ha. Ha, ha

    ResponElimina
  4. Unknown1 d’abril del 2021, a les 4:54

    Molt històric! Avui ni es pot donar llaminadures als nens, massa sucre!

    ResponElimina
  5. Flor6 d’abril del 2021, a les 9:51

    Innocents i còmplices, tot un món d'aventures,

    ResponElimina
    Respostes
    1. ramon6 d’abril del 2021, a les 9:55

      Aquest relat amb noms canviats i algun detallet també canviat, és autobiogràfic. El petit però no era jo.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació