"EL CAVALL MANYAC I L' ANIMAL DE LA LLARGA CUA BLANCA"

 


T’estimaves el teu cavall. De pel marró fosc, inusualment llarg, era mansoi i manyac. Solies muntar-lo al pas, a la riera sorrenca, per no perjudicar els seus unglots encara tendres. Esperaves il·lusionat ferrar-lo, i estendre les passejades pels camins pedrers de la plana. 

I la joia amb el teu cavall va patir una forta sotragada. Al capvespre, ja de tornada al picadero, et vas creuar amb un home que portava un animal gros, d'aspecte feréstec, pel gris pàl·lid, cua llarga i blanca, lligat amb una cadena metàl·lica. L'home estirava i l’animal tirava en direcció contrària, apropant-se, entossudit, al teu estimat cavall. La malícia de la bèstia feia feredat i procuraves apartar-te’n però no te' n sorties. El vas castigar fuetant-lo sense contemplacions fins que home i monstre es van fer fonedissos. Vas deixar el teu cavall a les quadres i, tot caminat cap a casa, vas tractar de tranquil·litzar-te. 

El dia següent, l’encarregat de les quadres et va venir a trobar amb posat seriós, circumspecte. Sense dir res et va acompanyar al box del teu cavall. El que vas veure et va deixar corglaçat. L’animal estava estirat a terra i quasi no respirava. Es veu que a la nit havien sentit cops, renills i esbufecs que venien de la quadra. Quan hi van arribar van veure el pobre cavall: agonitzava dessagnant-se per les conques dels seus ulls ara buits, adéu dolça mirada. El van rematar perquè deixés de patir. Quan vas preguntar indignat i ple de ràbia, quina mena de bèstia tan cruel podia haver fet això, l’encarregat et va dir que, ahir nit, a algú li havia semblat veure un animal gros, no identificat, amb una llarga cua blanca. 

Immediatament vas anar a casa teva, vas agafar l’escopeta que tenies ben guardada, la vas armar, i encara vas pels camins esperitat buscant el vell monstre de la llarga cua blanca.

Comentaris

  1. Flor3 de juny del 2021, a les 9:23

    Els monstres de la infantesa, deixen moltes vegades, empremtes inesborrables.

    ResponElimina
  2. ramon3 de juny del 2021, a les 9:29

    Malsons que a vegades ens visiten i ens inquieten.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació