"GELOSIA I HERÈNCIA"

 


El teu ressentiment venia de lluny. Ja de petit estaves en contra del teu germà: feies les coses millor que ell però el pare el preferia. Era la nineta dels seus ulls, el gran, el que seria l'hereu. Et sabies més llest i pensaves que podries revertir la preferència. I et vas proposar demostrar-ho: sempre disposat i ràpid, eres el primer en oferir-te per totes les tasques del mas per feixugues que fossin. Feies mèrits a dojo, però ai! era inútil. Sabies que el pare seguiria preferint-lo. No canviaria mai l’herència: la tradició pesa. 

Finalment vas prendre la decisió. Quan vau sortir a caçar, no t’hi vas pensar gaire: amb el germà confiat i distret, el vas empènyer, amb un cop ben fort, per l’esvoranc de la gola del llop. 

Avui tampoc dormiràs i estàs cagat de por. Demà t’executaran.

Comentaris

  1. Quina pena tot plegat!
    Potser els costums culturals podrien fer alguna cosa?

    ResponElimina
  2. La gelosia i les herències a les famílies és font de problemes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

"ALLÒ NO ERA VIDA"

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER