"LA TRANSFORMACIÓ"
Es
tanca una porta, se’n obra una altra
A
la vila de la vall, envoltada de prats i pinedes, s’hi vivia força bé, encara
que de distraccions no n’hi havien pas gaires. En Prudenci, el seu escombriaire,
havia conegut l’Estefania en el programa de la tele “Trobi parella”. Es van
caure en gràcia i, per sorpresa del presentador del programa i de tothom, van
decidir viure plegats. Eren tan diferents!
Ell era bonhomiós, tranquil, i amb la seva feina, que feia amb cura i dedicació, se'l veia feliç. Cada matí escombrava els carrers i buidava les papereres i de nit, amb el seu carro arrossegat per una mula vella, recollia les escombraries.
Ella
era especial. Capritxosa i somiadora, li agradava cridar l’atenció. Vestia
pantalons amples de tiro baix, samarretes ajustades, lluïa tatuatges i un
pírcing que li penjava del llavi inferior. Tocava la flauta dolça i ballava amb
gràcia seductora.
La
relació no va durar, no podia durar. Ella el veia conformista, poc ambiciós i
de fer una feina que no tenia cap mena d'interès. El dia després de la Festa
Major, aprofitant que el personal del circ ambulant plegava veles, va fugir amb
ells; males llengües deien que la nit abans l’havien vist pujada de to amb el
director del circ. A n'en Prudenci, decebut, el corc del desencant el va deixar
ensorrat; seguia complint com a bon escombriaire, no hi havien queixes, però
sabia que estava tocat.
Per
matar la seva soledat i decepció, el jove va començar a freqüentar els
dissabtes per la tarda el bar del poble. Cafè, copa i parlar amb amics i
coneguts eren el seu únic consol. Uns tres mesos desprès que l’Estefania el
deixés, un dissabte de novembre, quan es disposava a pagar la seva consumició i
abandonar el local, en el televisor, sempre engegat, hi va veureu una escena que li
va cridar l'atenció. Es va acostar a l’aparell per veure-la millor, i tot d’una, com una revelació, va entreveure la possibilitat d'un futur diferent, una possibilitat de canvi. En el diari comarcal va llegir que estaven fent una pel·lícula de Federico Fellini, de títol poc corrent, 8 ½.
La
resta del dissabte i tot el diumenge, en Prudenci va estar donant voltes a la
idea suggerida per l'escena de la pel·lícula, no se la podia treure del cap; com més hi pensava més atractiva li semblava. Ja decidit, el dilluns pel matí va
anunciar a l’ajuntament que deixava la feina. No li van posar cap pega,
d’aspirants no en faltaven. A continuació, a la drogueria va comprar uns pots
de pintura, pinzells, aigua ras i paper de vidre. Es va passar tota la tarda
del dilluns, i també el dimarts, pintant el seu carro d'escombraries i el va
deixar ben acolorit i llampant. La mula s’ho mirava tota encuriosida, no sabem
si per l’olor de les pintures encara fresques o per l'esclatant lluminositat
del carro transformat. En Prudenci, per acabar la feina, va col·locar un pal de dos metres al bell mig
del carro pintat, i hi va lligar a com si fos una vela, un llençol vell on hi va pintar una calavera. En acabat, es mirava satisfet el seu carro ara transformat en un alegre i inofensiu vaixell
pirata.
I
no va ser fins dissabte matí que es va deixar veure entre els convilatans.
Disfressat de pirata dalt del seu vaixell fantàstic i la mula engalanada, repartia
caramels a dojo i la canalla exultava i saltava per atrapar-los. A continuació es va formar una fantàstica
rua: al front Prudenci dalt del seu vaixell pirata tirat de la mula, i desprès petits i grans, al so de la banda municipal afegida a la festa. La gent aplaudia i gaudia d'entusiasme i el Prudenci vessava de felicitat. A l’hora de dinar, acabada la desfilada, els
carrers, en un vist i no vist, es van buidar. També el Prudenci i el seu vaixell
pirata van fer mutis com els actors de teatre quan s’abaixa el teló. Per la
tarda, amb la gent de nou al carrer per continuar la gresca, a n’en Prudenci i el seu vaixell pirata no se’ls hi va veure el pèl; tampoc el diumenge, ni
el dilluns, ni el dimarts ni les setmanes següents. S’havien fet fonedissos.
La
gent decebuda no sabia què pensar. Preguntaven pels pobles del voltant i ningú els havia vist: ni al jove Prudenci, ni al vaixell pirata, ni a la mula vella. Finalment, gràcies als preparatius de la nova Festa Major se'n va
tenir alguna notícia. Es deia que en el circ ambulant que vindria puntual
com sempre, una de les principals atraccions era en Prudenci amb el seu
vaixell pirata tirat de la mula.
I
va ser així. Hi apareixia estàtic i majestuós, amb un mocador al cap, un ull
tapat, i brandant una espasa com si dubtés de si havia de tallar el cap d’una jove captiva plena de tatuatges i un ostentós pírcing al llavi, que no parava de
tocar la flauta i ballar per complaure’l.
Més
enllà de l’espectacle sabem que ella, la captiva, n’està, ara sí, ben
enamorada.
(Repte
d'un text curt de Dora Garcia: Un joven basurero, abandonado por su mujer, convierte
una noche su camión de basura en un barco pirata)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada