RELATS CURTS RAMON GALLIFA

  TEMPS A VENIR Finalment havien estat capaços de trencar el sentit unidireccional del temps. No solsament es podia estudiar el passat sinó també el futur. Immediatament, reunits els membres del govern del planeta van decidir cremar tots els treballs que ho havien fet possible. El coneixement del futur era desolador. TEMPS DE CANVI Va obrir els ulls pocs minuts després de néixer. Els pares, colpits d’emoció, contemplaven els ulls del nadó. El ginecòleg i els seus assistents contenien les llàgrimes. Els ulls de la criatura eren tota una combinació de dolcesa i  bondat infinites. Arreu del món, en els cinc continents, els nounats anunciaven un gran pas endavant. Les religions   i sectes guanyaven protagonisme.    

  La Marisé semblava absolutament feliç. Li agradava viatjar i Venècia li encantava. La Victòria, que l’acompanyava, no pas per ganes si no per la relació que tenia amb ella i el Juan Ramon, el marit, l’observava i no s’acabava de creure a on havien anat a parar. La Marisé, de jove, era la clàssica pija superficial, d’aparent poques llums, però molt simpàtica, i que queia molt bé a la gent del seu ambient. Després de casada amb el Juan Ramón, advocat que treballava per l’Opus, va anar canviant: es va tornar estirada i va començar a freqüentar ambients de sotana i missa diària, un canvi sorprenent que molts entenien però que es comentava com un secret a veus. I quan rondava la quarantena alguna cosa important li devia passar. Ja no se la veia tan segura d’ella mateixa i aparentment feliç, continuava seriosa però se la veia ullerosa, com cansada d’un mal viure i força   desmillorada. Però, per sorpresa de tothom, quant es preveia que aviat se’n sabria la raó, una greu malaltia...

La Dolors, mentre caminava desastrada i una mica ranca tot sortint de la sessió setmanal de teràpia, seguia com sempre rumiant sobre la seva vida.   No havia estat ni era una dona feliç. A diferència del seu germà no havia estudiat una carrera; el seus pares l’havien encaminat a fer estudis de comerç, taquigrafia, una mica de comptabilitat i para de contar: Tenien la idea que després es ben casés, amb un noi treballador i bona persona, i que es preparés per ser una bona mestressa de casa, tenir cura del seu marit i dels fills que el bon Déu li concedís a tenir.   Però res va ser com s’esperava. No hi va haver manera que trobés promès. Alguns deien que era una noia trista i avorrida, d'altres que li faltava coqueteria, gràcia en el vestir i que, de fet, no feia res per agradar. La Dolors sabia però quin era el seu problema: no li agradaven els nois i sí, en canvi, se sentia atreta per certa mena de noies. Conscient però que això no era acceptable, escandalós i fins i tot pecami...