"LA DECISIÓ DE L'HONDURENYA"

 


Està sola en el balcó de la casa on sempre ha viscut. En el crepuscle del dia contempla expectant com el blau del mar es difumina en el primer blau de la nit. Un vent sobtat aixeca blancalls d’ones que la distància confon amb estrelles nocturnes. Torna la calma i lentament es perfila l’horitzó. Una suor freda amara el cos tremolós de la jove. Ha de prendre una decisió i no gosa, té por. Com en un ensurt desperta espantada. Desvetllada, ja no s’adormirà fins l’alba del nou dia. 

Dies després somia de nou: Des del mateix balcó, contempla esbalaïda el blau profund d’un mar immens indestriable del cel infinit. El vent emparella els blancalls de les ones amb les estrelles nocturnes. La calma sobtada defineix l’horitzó mentre els astres, reforçats per l’absència de lluna, encenen el firmament. La intensitat de la llum l’encega. Desperta i se sent transformada. No té por i estar decidida. 

Comentaris

  1. Un relat complicat!
    Per la decisió que pungi prendre !! Tan de bon el mal somni hagi tingut un bonic final ! Oi que Ramon ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els somnis són complicats i sovint expressió de problemes i desitjos. Gràcies pel teu comentari.

      Elimina
  2. Una crua realitat i un futur molt complicat. Són els somnis els que ens donen força per seguir i mantenir l'esperança en un demà una mica més just.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El malson és recordat com la primera condició d'una resposta decidida i ho descric en el relat anterior: fugir del seu malbaratat país com han fet i fan milers i milers de migrants.

      Elimina
    2. Perdó aquest comentari anava per "LA MIGRANT HONDURENYA"
      de maig 10, 2021

      Elimina
  3. El malson era un presagi de no fugir!

    ResponElimina
  4. Somiar indica sovint el camí a seguir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

"ALLÒ NO ERA VIDA"

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER