"LA DECISIÓ DE L'HONDURENYA"

 


Està sola en el balcó de la casa on sempre ha viscut. En el crepuscle del dia contempla expectant com el blau del mar es difumina en el primer blau de la nit. Un vent sobtat aixeca blancalls d’ones que la distància confon amb estrelles nocturnes. Torna la calma i lentament es perfila l’horitzó. Una suor freda amara el cos tremolós de la jove. Ha de prendre una decisió i no gosa, té por. Com en un ensurt desperta espantada. Desvetllada, ja no s’adormirà fins l’alba del nou dia. 

Dies després somia de nou: Des del mateix balcó, contempla esbalaïda el blau profund d’un mar immens indestriable del cel infinit. El vent emparella els blancalls de les ones amb les estrelles nocturnes. La calma sobtada defineix l’horitzó mentre els astres, reforçats per l’absència de lluna, encenen el firmament. La intensitat de la llum l’encega. Desperta i se sent transformada. No té por i estar decidida. 

Comentaris

  1. Mercè10 de maig del 2021, a les 13:52

    Un relat complicat!
    Per la decisió que pungi prendre !! Tan de bon el mal somni hagi tingut un bonic final ! Oi que Ramon ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. METAPHORA10 de maig del 2021, a les 21:48

      Els somnis són complicats i sovint expressió de problemes i desitjos. Gràcies pel teu comentari.

      Elimina
  2. Flor11 de maig del 2021, a les 8:44

    Una crua realitat i un futur molt complicat. Són els somnis els que ens donen força per seguir i mantenir l'esperança en un demà una mica més just.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ramon11 de maig del 2021, a les 9:31

      El malson és recordat com la primera condició d'una resposta decidida i ho descric en el relat anterior: fugir del seu malbaratat país com han fet i fan milers i milers de migrants.

      Elimina
    2. Flor3 de juny del 2021, a les 8:50

      Perdó aquest comentari anava per "LA MIGRANT HONDURENYA"
      de maig 10, 2021

      Elimina
  3. Unknown13 de maig del 2021, a les 12:42

    El malson era un presagi de no fugir!

    ResponElimina
  4. METAPHORA13 de maig del 2021, a les 12:45

    Somiar indica sovint el camí a seguir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació