"HIPERMETAVERS"

65 anys desprès de la primera versió del Metavers de Mark Zuckerberg, després de múltiples proves, va néixer per fi l’ Hipermetavers. El món real i el món virtual ja no es distingien. Ara ja no calien ulleres especials: era suficient amb uns nous dispositius interficials i un senzill autoimplant d’un nanoxip, entre cella i cella,  d'aplicació totalment indolora i sense deixar cap mena de marca. Amb l' Hipermetavers el món anhelat, el món imaginat per fantasiós que fos, ja era possible; havia arribat l'hora de la mort desl desitjos insatisfets. I l’èxit comercial va ser tan fulgurant, de fet exponencial, que la producció de dispositius interficials i nanoxips maldava per cobrir les comandes que arribaven d’arreu del planeta. Semblava que tothom volgués viure l’experiència.  

En el despatx de la Gestora de la Corporació Mundial tot eren cares llargues. Les coses no funcionaven i semblava que el món estava a punt d’aturar-se. L’absentisme començava a ser evident a tots nivells: administració, serveis, escoles, centres de recerca, fàbriques, policia, forces armades...  Per encàrrec de la Gestora, els Vigilants del Sistema van fer el diagnòstic i el seu General, Rudy Whitmann, va informar als membres de la Corporació. Els hi va parlar de la correlació claríssima entre els incompliments de la població i l’èxit de l’ Hipermetavers. Finalment, com que els Gestors no ho acabaven de veure clar, Rudy Whitmann els hi va proposar una demostració del potencial abductor de l'invent. Van acceptar. 

La insistència de Whitmann va fer que els 12 Gestors Generals visquessin personalment la prova. Ells havien de decidir amb plena responsabilitat què calia fer i per tant, era necessari que en tinguessin el màxim coneixement. A la sala de prova eren 15: els 12 Gestors més Rudy Whitmann, el General dels Vigilants, Irina Korionova, Administradora i Accionista Principal d' Hipermetavers, i Igor Vernadsky, el Responsable Màxim Tecnològic de l'invent. Es van repartir els 12 dispositius interficials, amb les seves pantalles d'ull escrutador, i les 12 xeringues portadores dels nanoxips. Desprès de l’autoinjecció, els Gestors es van asseure a les seves butaques, van tancar els ulls, es van relaxar i, tal com se’ls hi havia indicat, es van limitar a concentrar-se en els seus anhels més desitjats.  

Una hora desprès van haver de ser despertats de la seva aparent somnolència. Els 12 es van aixecar lentament, van parlar entre ells com en un xiuxiueig, i es van retirar a una petita sala del costat per deliberar. Uns 25 minuts desprès en sortien. El seu Portantveu va entregar un document escrit a Rudy Whitmann: expressava la renúncia de tots els membres de la Gestora i delegaven el Comandament de la Corporació Mundial a Rudy Whitmann, General dels Vigilants.  

La primera disposició del nou governant va ser ordenar executar a Irina Korionova, Igor Vernadsky i tot el seu equip, i destruir també les fàbriques productores de nanoxips, dispositius i pantalles interficials. Desconeixia si hi haurien homes disposats a complir les seves ordres.


Comentaris

  1. Flor19 d’abril del 2022, a les 11:32

    ... Desconeixia si hi haurien homes disposats a complir les seves ordres.
    La “realitat virtual” amaga la cruesa de la realitat del que sòm. Difícilment acceptaríem despertar.

    ResponElimina
  2. ramon19 d’abril del 2022, a les 12:08

    De mica en mica sembla que ens encadenin. Cal despertar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació