RELATS CURTS RAMON GALLIFA

Des del turó del far, a la roca més alta, l'home contempla el sol naixent que tenyeix el cel seré i el mar encalmat de roig encès. L’aire fresc del nou dia remou amb suavitat el canyissar de la torrentera i la pineda, a tocar de l’aigua. Les blanques gavines alcen el vol pacient en direcció a la llotja del port, mentre la petita colònia de corbs marins espera, des de les roques, batent les ales.   En la pau que l’envolta es disposa i s’aplica per seguir les tècniques de meditació, fa temps ben apreses.   Amb les cames creuades i l’esquena ben dreta, respira lenta i profundament, tanca els ulls, relaxa la cara i a continuació totes les parts del cos. Centra l’atenció en el seu interior. Inhala i exhala i la seva respiració avança i es va fent, paulatinament, lenta i profunda sentint com l’aire entra i surt suaument dels pulmons, les pulsacions a les temples i el batec del seu cor. Ja no sent ni el lleuger fregadís de les branques dels arbres, els matolls de la duna, ni la r...

  A l’Olimp còsmic la consciència de l’absurditat es va despertar amb Cronos: la creació del temps. Els Déus es van adonar de l’avorriment que els esperava: contemplar sense més, i per sempre més, la formació de galàxies monstruoses i cúmuls en expansió continua, ocupant dimensions que abans no eren.  I van decidir fer-hi alguna cosa.   Un dels Déus Majors més agosarats va proposar omplir l'univers de criatures dotades d’un nou concepte: vida i passions; evolucionarien segons criteris ben definits: les lleis de la nova naturalesa, però amb dues restriccions: la primera, que  mai podria haver-hi contacte entre les criatures de galàxies diferents, calia garantir l'amenitat de la diversitat, i la segona, que mai podrien accedir al coneixement, no fos que un dia volguessin reptar als seus creadors.   La proposta va ser acceptada per la totalitat dels Déus amb una ùnica excepció: la del Déu Mensor que més tard cauria en desgràcia.  Infinits Déus es van pos...

  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...