AVORRIMENT A L'OLIMP CÒSMIC

 

A l’Olimp còsmic la consciència de l’absurditat es va despertar amb Cronos: la creació del temps. Els Déus es van adonar de l’avorriment que els esperava: contemplar sense més, i per sempre més, la formació de galàxies monstruoses i cúmuls en expansió continua, ocupant dimensions que abans no eren. 

I van decidir fer-hi alguna cosa.  

Un dels Déus Majors més agosarats va proposar omplir l'univers de criatures dotades d’un nou concepte: vida i passions; evolucionarien segons criteris ben definits: les lleis de la nova naturalesa, però amb dues restriccions: la primera, que mai podria haver-hi contacte entre les criatures de galàxies diferents, calia garantir l'amenitat de la diversitat, i la segona, que mai podrien accedir al coneixement, no fos que un dia volguessin reptar als seus creadors. 

La proposta va ser acceptada per la totalitat dels Déus amb una ùnica excepció: la del Déu Mensor que més tard cauria en desgràcia. 

Infinits Déus es van posar a la feina per crear infinites criatures a infinits móns. Primer, calia ordenar l’univers, amb estrelles i planetes, separar llums de tenebres, i en els planetes, separar també la terra sòlida de les aigües líquides. Després, a la terra seca, hi van posar la llavor de la vida vegetal i animal. Arreu van germinar arbres, plantes i animals de tota mena, vertebrats i invertebrats, i molts altres organismes vius. I per tal de veure la seva evolució, se'ls va dotar de vida limitada i capacitat reproductiva. El resultat va plaure als Déus. Ara calia ja fer el pas definitiu: crear la criatura, l'ésser, a la seva imatge i semblança, incomunicar-la en la immensitat estelar, i privar-la del coneixement. 

I així va ser: a tots els planetes de les diverses  galàxies hi van col·locar exemplars de la criatura, parelles bípedes, Adams i Eves, que viurien i es reproduirien d’acord amb les lleis de la natura, i tindrien per aliment i gaudi la resta de les coses creades. 

Els Adam i Eva eren bellíssims i es delien tant en la contemplació mútua, amb desig d’acoblament i reproducció, com en la contemplació de la terra i el cel, la nit i el dia, els animals i les plantes, i del paradís creat per a ells i gaudi dels Déus olímpics.

Els àngels enviats pels Déus, visitaven arreu els Adam I Eva amatents per atendre els seus desitjos i capricis. Però les criatures també rebien les visites del poderós Llucifer, el Déu Menor rebaixat a categoria d'àngel per la seva rebelia, capacitat  i ambició escaladora. 

Així els hi parlava Llucifer: 

Sou creats a imatge dels Déus i ells es plauen contemplant-vos, però també us posen lìmits. Teniu bloquejada la curiositat i la intel·ligència font de coneixement. I això no és just. El coneixement us faria encara més semblants a ells, fins a esdevenir els seus iguals, ser immortals, i viure amb ells a l'Olimp celestial. 

Les insistents paraules de Llucífer, van ser prou poderoses, per despertar la seva curiositat, fins que va arribar el dia que les criatures, avorrides de tanta contemplació passiva, van voler accedir al coneixement que els faria divins. Llucifer, veient ja madurat el fruit dels seus esforços, els hi va donar el fruit del paradís, el Raciocini, un fruit alhora dolç i amarg, portador del bé i del mal.

I així va ser que els descendents d'Adam i Eva de tot l'univers, inconscients de la seva absoluta insignificància, es van tornar perillosament ambiciosos. I els Déus van decidir, enjogassats, escarmantar-los enviant pluges de foc, diluvis universals, malalties de gran mortaldat, guerres i fam. Però l'estirp dels descendents no es rendia mai. Queia i s’aixecava amb ambició renovada, fins que la seva intel·ligència va crear el germen de la seva pròpia destrucció i extermini: màquines que pensaven per elles mateixes mes enllà del límits imaginables, fins fer-los creure que la fransformació en déus veritables era possible.   

I a l’Olimp, ja tips, van dir prou: es van assegurar de prohibir la llibertat de moviments de Llucifer, confinant-lo  a l’espai del buit absolut, i van ordenar el col·lapse immediat i total del l’univers i el temps. 

Cronos tindria però noves oportunitats.