RELATS CURTS RAMON GALLIFA

Exercici oulipià inspirat en l’Autorretrato (Édouard Levé, 451 Editores, 2009) M’agrada llevar-me aviat i tancar-me a la cuina quan tothom dorm i el silenci és quasi absolut, fora d'aquella remor sorda del motoret que es cola pel pati de llums. Primer de tot un bon vas d’aigua i després l'esmorzar: un parell de mandarines, de fàcil pelar, potser un kiwi, només quan he oblidat els últims, o autèntiques pedres  o tan madurs que se’m desfeien a les mans. I preparar el cafè i sentir el sorollet de la cafetera italiana i l'aroma  del liquid quan comença a pujar pel sortidoret del compartiment superior, i cruspir-me un parell de Krisprolls integrals amb mantega i mermelada o amb un rajolinet d'oli d’oliva, quin preu! està pels núvols. I després d'esmorzar m’agrada encarar amb el mòbil els wordles de català i castellà, el paraulògic i el minimot, el meu escalfament mental de primera hora. I desprès d'uns lleus estiraments, torsions i flexions cap al  bany per la prim...

  No hi havia remei. Si no pujava el volum em perdia els diàlegs, i si el pujava ella es queixava. Tampoc volia subtítols, em deia que li feien nosa. I jo no podia seguir així. El Paradís de la senyores m’interessa i molt. Sí, sí. Sé que us fa riure que la sèrie m’agradi i m’enganxi, però què voleu: els actors són molt bons, les seves històries m’intriguen i, per damunt de tot, l’Àngela és un sol i la Ludovica un dimoni.   I ella em va proposar uns audiòfons. A mi la idea no em feia cap gràcia però clar, no volia un malviure i vaig claudicar. Tres mil euros i quin fiasco! Trobava el so distorsionat i l’Àngela deixava de tenir aquella veu tan dolça, que tan m’enamora.   I finalment, d’amagat de la meva dona, vaig tenir la pensada salvadora: amb els diners del meu compte corrent personal, em vaig comprar un televisor últim model de 55 polsades, mil cinc-cents euros. El vaig fer col·locar al meu despatx on ningú més que jo hi entra mai. Evidentment ella va fer morros, i...

Advertiment: Exercici literari i nspirat en el mètode S+7 de Jean Lescure consistent en substituir els substantius gramaticals d’un text, en aquest cas  Per un plat de llenties  , pel setè substantiu que apareix en un diccionari determinat, en aquest cas el Diccionari de la Llengua Catalana de l’I.E.C. PER UN PLAT DE LLENTIES La plaça era plena de gom a gom. Hi havia molta cridòria , era dia de mercat setmanal.   Un so greu de timbals , de ritme pausat però potent, s’apropava lentament. Inversament la gent anava emmudint fins que el silenci es va fer total. Homes armats, a cops de culata , van entrar a la plaça separant la gent . En un tres i no res, van definir un corredor perfecte.  L’ entrada del genera l dalt de cavall , protegit per homes fortament armats , va  ser imposant i glaçar el cor dels presents. Es temia lo pitjor .  Seguidament, davant la sorpresa de tothom, uns manats del general van començar a repartir bitllets a ...

Una dutxa abans és sempre una bona idea. Cal que el llit estigui molt ben fet. Recomanem llençols nets i ben planxats, l’ocasió bé ho mereix. Que el llit sigui ample, el pijama ben folgat i la roba no et pesi. Estigues sol, mai acompanyat. Apaga el llum i posat a respirar i defuig qualsevol pensament erràtic. Concentra't només en la respiració, que sigui llarga, lenta i sempre amb el nas. La boca tancada i relaxada. Tot el cos relaxat. Ajuda’t amb un escàner corporal, de peus a cap sense oblidar cap part del cos, i ves respirant lentament, molt lentament. Inhala, exhala, inhala, exhala. Sent el batec del teu cor. 70, 65, 60, 55, 50...  Ja no noto les pulsacions. Em sento completament deixondit. No puc bellugar cap part del cos, ni un dit. No puc parpellejar. El meu cervell dona la instrucció però res respon. Només percebo lleus olors, olors de cera que crema i flors pansides. I l’aire enrarit i humit. Sento també veus que xiuxiuegen, i també resos interromputs i algun plor reprim...

(Homenatge a Rodoreda,  La meva Cristina , i Garcia Márquez,  Relato de un naufragio ) Un dia Déu va cridar a Jonàs perquè anés a predicar a Nínive on la maldat de la gent abundava. A Jonàs no li va agradar gens la idea, Nínive era una de les principals ciutats enemigues d’Israel, i amb aquella gent, ell no en volia saber res. I és així que Jonàs va intentar escapar i anar exactament en direcció contrària. Va pujar a una barca amb destinació a Tarsis. En el seu camí a Tarsis Déu va deslligar una gran tempesta i els homes van decidir tirar a Jonàs per la borda perquè van pensar que l'home portava mala sort… I la tempesta va fer del mar un gemec i un bufarut i farbalans d’onada i jo agafat i llençat, llençat i agafat, escopit i engolit i abraçat al meu tauló. Tot era negre, el mar i la nit, i la barca enfonsada, i els crits dels qui es morien per l’aigua ja no se sentien. Anava avall, entre remolins i peixos esparverats, que em fregaven la galta, i quan l’aigua es ...

Experiment ouilipià. El primer paràgraf és de  Pablo Martín Sánchez (Sopor, Fricciones, e.d.a. libros, 2011) i el segon és una lliure continuació de qui escriu aquest blog.   Apago el despertador de un manotazo y salgo de casa sin ducharme. En el espejo del ascensor me peino como puedo y observo mis ojos enrojecidos por el sueño. Al pasar junto al portero, ni siquiera levanta la cabeza para darme los buenos días. Y cuando salgo a la calle, descubro un espectáculo devastador: una epidemia de sueño parece haberse apoderado de la población entera. El quiosquero dormita encima de sus periódicos, el cartero está tumbado en la acera con la cabeza recostada sobre el carro, los coches se han detenido en medio de la calzada y los conductores echan una cabezadita apoyados en el volante. Y aunque reina un caos absoluto, lo peor es el insólito silencio que hace de este espectáculo algo completamente aterrador. Empiezo a correr de un lado a otro, gritando como un poseso y zarandeando a tod...