UNA MALA DECISIÓ

 

L’olor d’encens i espelmes que cremen omple l’església del poble, un espai massa gran per la dotzena de persones que s’hi apleguen. En Marc, prop de la cinquantena, sent l’escalf de la mà de la seva dona mentre manté la mirada ara en el taüt que conté les restes del seu pare, adés en el clatell del seu germà situat just al seu davant amb la seva dona i fills. Des de la mort de la mare, vint anys enrere, pràcticament no s’han parlat excepte discutit agrament per qüestions de l’herència familiar. La voluntat del pare en va ser el detonant. Amb el temps però la rancúnia els ha deixat amb el cor ple de tristesa buida. Observant l’esquena cansada del germà, en Marc no pot evitar recordar el dia que ho va canviar tot, el moment precís en què el llinatge es va esquerdar sota el pes d’una tradició mal entesa. 

Quan la mare va morir, el mas va perdre empenta i va iniciar la seva decadència. El pare, treballador però de poques llums, en veure’s sense el suport de la seva dona, va convocar els seus dos fills per demanar-los més implicació i assegurar el relleu per quan ell també faltés. Tot i que en Marc era el més preparat, enginyer agrònom, el pare va insistir que l’hereu era qui havia de marcar el camí. En Marc, preveient les limitacions del seu germà, tan treballador com el pare però també sense estudis, va proposar, amb molt de tacte i bona disposició, fer una societat en què ell faria simplement d’assessor, amb un document contractual molt clar que garantís la plena voluntat del pare i els drets plens del germà com a amo i senyor absolut de l'heretat. Però l’orgull d’aquest ho va fer impossible: La seva actitud, clarament hostil, va empènyer en Marc cap a Barcelona, on es va dedicar a la comercialització de llavors i va arribar a fundar una empresa d’èxit amb un negoci d’exportació als països àrabs equivalent a uns 400 milions d’euros. 

I ara, mentre el mossèn pronuncia les darreres oracions, en Marc sent una punxada de dolor pel fracàs del germà, pels seus desencerts i la ruïna insalvable del mas. I li és difícil reconciliar la distància que els separa amb la del nen de deu anys amb qui compartia jocs i alegries. Recorda amb nostàlgia els estius, la recollida de la fruita, la sega del blat, la pastura de les ovelles i cavalls, el munyir de les vaques, i també la joia d’espiar les veïnes quan es banyaven en el riu i ells dos, amagats, els hi llençaven còdols innocents per enjogassar-s’hi. En aquella infantesa plena d’il·lusions i alegries era impossible preveure que en el futur, la mala gestió del mas i la terra que tan estimaven acabaria per separar-los.