"COR IMPENETRABLE"

 


La seva mort, desprès de 25 anys casats, va ser un cop molt fort. Havien viscut moments de tot però els últims anys havien estat especialment difícils. Ella exigia que tot es fes com ella volia i li organitzava la vida fins el més petit detall. Amb tanta pressió, en certs moments, ell se’n sentia molt lluny. Però ara, ai, la trobava a faltar. No suportava viure sol. 

L’anunci deia: SOLUCIÓ A LA SOLEDAT. Androides i Ginoides a mida. Si no està satisfet li tornem els diners. Contacti sense compromís amb DROID INC.

 Quan va rebre el paquet i el va obrir, la sorpresa va ser majúscula. Ella en els millors anys de la seva vida! Ara només calia endollar-la i esperar el senyal de càrrega completa.

     Un parell d’hores més tard ja parlaven. Trobava admirable com DROID havia captat la personalitat de la dona. Les converses prèvies al disseny, i l’accés de DROID a les BIG DATA, havien fet possible el miracle. Els dissenyadors havien respost també als seus requeriments d’eliminar aquell caràcter intrusiu que tant li desagradava. I, a més a més, li havien garantit que la Ginoide satisfaria, sol·licita, totes les seves fantasies corporals. El futur es presentava infinitament prometedor. 

 Un mes desprès va rebre la visita de dos representants de DROID INC. Amb posat circumspecte li van comunicar que la Ginoide havia demanat a la companyia que la reclamessin. 

En el fons del seu cor, cor impenetrable, mai havia suportat al seu home. 

R.

Comentaris

  1. Diana Guerra Díaz11 de març del 2021, a les 23:49

    Maravellos Ramon!

    ResponElimina
  2. ramon12 de març del 2021, a les 1:44

    Gràcies Diana. M' agrada que t' agradi.

    ResponElimina
  3. Flor12 de març del 2021, a les 9:29

    Una historia trista!

    ResponElimina
  4. ramon12 de març del 2021, a les 9:39

    Trista però amb un punt positiu. La Intel·ligència Artificial, per avançada que sigui, no permetrà que els dissenyadors de robots penetrin en lo més profund del cor de les persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Flor12 de març del 2021, a les 9:51

      Tens raó. M'agraden aquests relats curts però intensos que ens ajuden a reflexionar. Gràcies

      Elimina
  5. Angels13 de març del 2021, a les 2:02

    Genial!
    Quan vulguis fem tertúlia literària

    ResponElimina
    Respostes
    1. ramon13 de març del 2021, a les 2:28

      Gràcies Àngels. M' agradarà compartir tertúlia.

      Elimina
  6. Unknown13 de març del 2021, a les 11:35

    Ostras, Ramón!Això es maravellament perillós.Torno a llegir entre les línies!Una drama humà sobre l'amor poètic .Una mica de Pigmalió i si-fi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ramon13 de març del 2021, a les 11:42

      Sí. Perillós. Però la IA. mai arribarà al fons del cor. Gràcies pel teu comentari. (De fet no sé qui ets)

      Elimina
  7. Imma21 de març del 2021, a les 14:15

    Els algoritmes no fallen... però l'ànima humana és variable i imprevisible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ramon21 de març del 2021, a les 23:37

      I tant de bo els algoritmes mai siguin capaços de desvetllar els nostres sentiments més profunds sentiments. Gràcies Imma.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació