"TORNADA AL CAU"

 


6 homes arrosseguen un gran animal esquarterat. El cap de colla va al davant. Porten dues llargues llunes fora del cau on la gent, famolenca i farta de menjar arrels i altres menudeses, els espera amb impaciència. 

El cap està preocupat. Últimament sent la seva autoritat discutida i, durant l’ expedició, s’ha sentit observat i vigilat pel seu segon, més jove i més fort. El sap en condicions de desafiar-lo; li cal prendre una decisió. La nit abans d'arribar al cau, mentre tots dormen, se li acosta sigil·losament i, sense contemplacions, li enfonsa la llança ben endins, a l’alçada del cor. Els altres li tenen por i fan veure que dormen: 2 són ja vells i els altres 2 encara joves. 

A la sortida del sol es posen de nou en marxa. El cap, lliure de l’amenaça del segon, sent reforçada la seva autoritat; l’animal que porten ajudarà a tenir al clan content. Arriben que ja és negra nit i, a distància, veuen la gent saltant amb ritme frenètic i udolant davant d’un gran foc; a la pedra dels sacrificis s'hi veuen restes d’ animal. El clan ha trobat solució a la seva fam. 

De sobte uns  homes estranys, mascles alts i forts, els hi barren el pas amenaçadorament; la gent del clan els hi fa costat. 

El cap gira cua. Sap que s’acosta el seu final.

 R.

Comentaris

  1. Unknown1 d’abril del 2021, a les 5:07

    Boníssim! La conducta humà no s'ha canviat gaire!

    ResponElimina
  2. ramon1 d’abril del 2021, a les 6:13

    Llei de vida. Sí.

    ResponElimina
  3. Flor6 d’abril del 2021, a les 10:01

    Personalment segueixo creient en la "ajuda mutua" tot i que l'evidència de la nostra conducta cada dia m'ho posa més difícil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ramon6 d’abril del 2021, a les 10:07

      Sí no ens ajudem i som solidaris tindrem un mal futur.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació