"CUIDADORS COMPASSIUS"

 

Ho havien parlat moltes vegades i la decisió era ja inajornable. La dona, que patia artrosi, s’havia trencat el maluc i  necessitava ajuda. L’home, per les coses de la casa, havia estat un inútil tota la vida. Comprar, cuinar, i netejar, se’ls hi feia una muntanya. Necessitaven, sí o sí, ajuda. 

Contractar un cuidador desconegut els hi feia pànic: sabien de casos que un cop es guanyaven la confiança et deixaven a l’estacada emportant-se els objectes de més valor de la casa i arrambant amb tot allò que podien, robaven descaradament. Encomanar-se als fills? Eren bona gent però no en volien dependre; no suportaven la idea que ells, amb tota la bona fe del món, prenguessin decisions en contra de la seva voluntat; sabien que passava molt sovint. Finalment van optar pel nou model Melany; una robot preparada per cuidar vells i malalts: a més a més de les tasques de compra, cuina i neteja, era capaç de mantenir converses amables i estar atenta a totes les necessitats. El nou model Melany portava també incorporat la funció Benestar: controlava la salut física i mental a qui servia i els hi programava activitats físiques i mentals adaptades a les seves possibilitats. Melany guardava les dades de salut en el núvol i les compartia a l’instant amb Salut Central. 

I tot va anar com una seda. N’estaven molt satisfets i comentaven l’excel·lència de la seva decisió a propis i estranys. 

Va ser en el mes 4 de l’adquisició de Melany, quan Salut Central es va posar en contacte amb els fills: feia ja tres dies que Melany no actualitzava dades. Dos dels fills es van desplaçar a la casa de la parella per veure què passava. Van trucar a la porta i al no rebre resposta, la van obrir  amb la còpia de claus que guardaven. Van entrar a la casa, no se sentia cap soroll. Melany estava en un racó de la sala d’estar en posició d’espera. En el dormitori els vells semblaven dormir plàcidament. En realitat estaven morts. 

La policia va obrir diligències i la maquinària judicial es va posar en marxa. L’autòpsia va revelar que els vells havien estat víctimes d’un còctel d’un poderós hipnòtic amb pentobarbital. Melany va declarar que ella n’era la responsable, i el jutge va dictaminar que havia actuat d’acord amb el seu programari: les seva capacitat compassiva havia evitat als vells una mala agonia. Es va declarar la culpabilitat del fabricant de l'andròmina i la companyia va ser precintada. El debat que es va obrir al país va ser monumental. Finalment, un recurs del Defensor del Poble a les màximes instàncies judicials, va fer obrir el cas. La companyia va ser exculpada i les comandes de Melany es van disparar.