ENDINTSANT-SE EN LA REALITAT FÍSICA

 

Part del relat dels 3 voluntaris que han viscut la primera experiència de Lents per Implant Òptic Quirúrgic Reversible. 

Voluntari 1. Implant de lents micromètriques. Duració: 12’ 23’’.

Primer les imatges eren borroses i poc desprès, lentament, he estat conscient del que m’ envoltava. Mirant el meu cos he identificat la meva pell com una superfície extensa humida i serosa trencada, aquí i allà, per immenses columnes que he atribuït a fol·licle capil·lar. Damunt la pell he vist els bacteris, petites criatures en lentíssim però continu moviment que eren arreu. A mans i ungles, n’hi havia quantitats inimaginables, infinites, unes allargassades com cucs, altres esfèriques o el·líptiques. Unes damunt de les altres, com formant capes, algunes en camí de divisió, altres enganxades com paparres a matèria informe morta... També veia éssers molt més petits, els virus, en quantitat però molt minsa, i alguns, s’enganxaven com lapes com si intentessin penetrar el cos dels bacteris i, si se’n sortien, els efectes pels bacteris eren devastadors. Tot plegat era com un malson dens i llefiscós. He renunciat a parar atenció als altres objectes que m’envoltaven. No he pogut suportat l’experiència i he hagut d'activar l’alarma de tornada. Sé que a partir d’ara sentiré fàstic per les persones. Seré incapaç de tocar res: ni tocar-me a mi ni a la meva dona. 

Voluntari 2. Implant de lents nanomètriques. Duració 14’ 12’’.

Primer no ho identificava. Observant atentament mans i braços,  he vist les estructures moleculars del meu teixit en diverses formes: predominaven les llargues espirals entortolligades. Tot vibrava donant una imatge sempre borrosa. Les espirals tenien 4 subestructures que es repetien, sempre, sempre, com obeint a un mateix patró. Damunt les espirals entortolligades, altres estructures, que també s’hi enganxaven, amb geometries diverses. I en la roba, metall i plàstics que m’envoltaven hi veia estructures regulars, trencades per altres estructures regulars del mateix patró. I en el vidre el caos era total, una total manca de sentit ordenat.  I l’aire: enmig d’un buit immens, petites unitats d’un, dos, tres centres, ballaven caòticament, una dansa browniana. I tot vibrava i tot era borrós. Em marejava. He hagut d’avortar l’experiència. No podia més.  

Voluntari 3. Implant de lents quàntiques. Duració: 35’ 10’’.

El món que he vist és per damunt de tot buit, però d’un buit trencat per petits punts brillants que oscil·len contínuament. Punts, alguns, més petits que d’altres i, d’altres més brillants i vibrants. Punts que, tot i distants, semblaven dialogar entre ells. La seva distància era com infinita, talment un univers d’estrelles, un món còsmic tot i ser infinitament petit. I mirant el meu cos també hi he vist aquest univers. Em sentia identificat i jo formava en formava part. Jo era el mateix univers. Compartia estructura amb l’entorn que sabia present i, malgrat la buidor dominant, ens sabíem, érem, impenetrables. Les 3 dimensions no existien, no hi havia dalt, ni baix, ni dreta, ni esquerra, i el temps no era, era un present etern. Vivia en la plena consciència d’una pau infinita perdent fins i tot la noció dels sentits. Hi vull anar de nou i quedar-m’hi sempre més. Poseu-me de nou l’implant quàntic i deixeu-me allà on us faci menys nosa.