"IL·LUSIÓ"

 

És divendres tarda. Després d’ una setmana dura de treball a la granja, passa per casa seva, es dutxa, es posa la camisa blanca, texans negres, botes altes enllustrades i se’n va al bar del poble com sol fer tots els divendres. Amb la segona cervesa a la mà, observa, des de la barra del bar, la dona que seu a la taula del fons. És la nova infermera, treballa al dispensari des de fa un parell de mesos. La seva mirada és dolça i li agrada com es mou. Sap que viu sola en un dels apartaments nous al final del carrer gran. Avui la seva amiga no l’acompanya. L’home la té ullada i li agrada mirar-la. Ella se sap mirada. 

Pren una decisió: deixa el got a la barra, estira el coll, i procurant caminar esmorteint el picar de les botes en el terra de fusta, es dirigeix a la taula de la dona. Ella l'espera. Les primeres paraules són un punt impostades.  

- Em permets? Et convido, pago jo.

- Què celebres?

- Que potser acceptaràs la meva companyia. Puc seure?

- Ets lliure. Pots seure.

- Moltes gràcies.

- Que siguis lliure no et treu de certes obligacions. No sé ni el teu nom ni què fas.

- Joan Bardera, vidu sense fills i soc ramader.

- I jo Carme. Carme Espona. Treballo al dispensari.

- Això del treball ho sabia. Què vols prendre?

- Lo mateix que tu.

- Demanaré una cervesa.

- Jo també prendré cervesa. 

Demanen i el cambrer els serveix. Ara ja relaxats la conversa segueix. 

- Veig que estàs sola i he gosat venir.

- Has fet bé. M’agrada que em convidis.

- He pensat que potser t’agradaria que et fes companyia.

- Sí. Aquest poble és una mica avorrit i la gent no és parladora. Em veuen forastera. I tú? Per què has vingut a la meva taula?

- Et puc parlar amb franquesa?

- Per favor.

- També volia companyia.

- Això mereix més explicació. Per què precisament jo? Hi ha altres noies, mira, mira...

- He preferit venir amb tú. Em caus bé.

- Només?

- Somrius sovint i m' agrada com somrius.

- I què més? Digues, digues... 

Segueixen parlant rodejats del soroll i fum del local. Al cap d’una estona ell crida al cambrer i paga. S’aixequen i surten. Caminen lentament un a prop de l’altre. Parlen fluixet. És el capvespre  i a la seva esquena el sol ponent  tenyeix el cel de vermell i projecta les seves llargues ombres en el terra: ombres que veuen amb il·lusió fusionades. S’agafen les mans i caminen en direcció als apartaments nous.