"EL TEMPS SE'T FARÀ CURT"

 


Amb sort la cosa anirà més o menys així:

De mica en mica ja no t’ agradarà com quedes a les inevitables fotografies familiars i d’amics. Primer, autoindulgent com ets, pensaràs que les preses no t'han fet justícia. Jo no soc ben bé així, et diràs. Fins que un dia, observant la veracitat de les imatges d’aquells que estimes i tens la sort de que facin anys amb tú, la força del realisme s’acabarà imposant i ho hauràs d’acceptar. Et fas gran i el teu cos va canviant.

I arribarà també un dia que quan et miris al mirall preferiries no haver-te mirat. La crua realitat serà reveladora: identificaràs petites arrugues entre els ulls i les temples, potes de gall, notaràs taquetes al front que mai havies observat, i els cabells retinguts a la pinta en pentinar-te, t’anunciaran, dia sí dia també, l’anunci de futures clarícies.

I també, més endavant, un dia seràs conscient que camines una mica diferent. Més lent, amb el cap una mica inclinat cap endavant, o amb les passes més curtes, fluixera a les cames, o potser arrossegant els peus, o una mica coix… o una mica de tot això. Com és que no ho havies notat abans? I també cada cop et costarà més dormir i, quan et despertis a mitja nit, et costarà Déu i ajuda adormir-te de nou. I l’endemà, clar, t’adormiràs quan no toqui i a tot arreu, abans de dinar, a mitja tarda... serà un pesar figues.

I et sobrevindran problemes de certes urgències i també incontinències. I això et passarà quan menys ho esperis. A l’ascensor, mentre treus les claus per obrir la porta del teu pis, hauràs de creuar cames i prémer fort per evitar la catàstrofe. I ai! També et passarà allò d'allà baix que tant t’avergonyeix confessar: el desig seguirà però al cos li costarà acompanyar-te. Bufff!

I els lapsus de memòria? I el no parlar seguit? I la duresa d’orella? I l’ “ai si no fos”?

I amb sort, si res de més gravetat et sorprén, totes aquestes coses seran l'avís: el temps que queda serà temps de pròrroga i se’t farà curt, molt curt.


Comentaris

  1. Flor3 de juny del 2021, a les 9:03

    Totalment d'acord, lo millor de la vida, és estimar i ser estimat. Segur que això ens apropa a la felicitat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació