"UN NOU RECOMENÇAMENT"

 

El final no va arribar com s’havia especulat per les conseqüències de l’esclafament global, o el canvi climàtic, ni les pandèmies, ni les guerres nuclears, ni moviments de plaques tectòniques, ni caiguda de meteorits, ni invasions extraterrestres...La fi de l’espècie va ser conseqüència directa de la unànime decisió voluntària de la humanitat. 

Les elits mundials, ideològiques, econòmiques i militars, havien entès que, en una economia absolutament globalitzada, la pau era la millor opció: es compartien interessos i la desfeta d’un adversari potencial seria la desfeta de tots; havien entès també les greus conseqüències de l’esclafament global. 

Prohibides les energies fòssils, l’energia solar representava ja el 90% de la producció total, els casquets polars s’havien recuperat plenament, s’havia evitat la pujada del nivell dels oceans, s’havia reforestat el planeta, la dessalinització de l’aigua de mar havia permès transformar zones desèrtiques en grans explotacions agrícoles, el món s’havia tornat vegetarià i s’havien establert normes persuasives per controlar la natalitat evitant problemes de superpoblació. Amb la biodiversitat recuperada es vivia en un paradís terrenal, l’Arcàdia mitològica, l’Edèn retrobat. Les malalties eren indolores, i la mort de les persones, quan arribava el moment, era no solament acceptada sinó desitjada per la prèdica unificada de totes les religions d’un destí transcendent superior. El paper dels nous sacerdots havia estat clau per transmetre una única creença veritable. 

Els problemes van començar amb la proposta d’uns pocs agosarats que primer van ser presos per bojos il·luminats però que, amb el temps i de mica en mica, gràcies a les noves xarxes socials quàntiques incontrolables, el seu missatge es va anar estenent de manera imparable fins ser finalment acceptat per la gran majoria de la humanitat, també pels membres del comandament únic i els seus predicadors. A l’Arcàdia recuperada i perfecta només hi havia un problema: les relacions de parella no eren perfectes, la insatisfacció era general i s’havia de buscar una solució.  I de nou la humanitat va resoldre el problema: els robots androides Adam i les ginoides Eva van satisfer plenament totes les diversitats afectives i sexuals. També els robots infants, Charly i Daisy, eren realment deliciosos i, a més, desconnectables a conveniència. La natalitat biològica es va anar esllanguint fins a un punt de no retorn. 

Milers de milions anys desprès de l’extinció humana, el planeta terra seguia viu i rodant a l’entorn del sol. Les masses continentals havien derivat formant un nou i únic continent, un nou Pangea, les espècies vegetals i animals havien seguit evolucionant a la seva manera, i uns nous bípedes contemplaven les estrelles i començaven a fer-se preguntes.