"ELS MEUS ESCRITS"

 


Escric allò que m’inspira: dolços records d’infància i adolescència; també malsons tinguts, com el del meu fillet nadó dalt d’una lleixa alta i primparada; l’agonia d’un vell cavall esventrat a la carretera; els conflictes emocionals entre persones; el pas del temps, inexorable, vertiginós i anunci de la mort; la violència sobre les víctimes innocents amb guerres absurdes, tots perdedors; el futur del planeta, escalfament, pujada d’oceans, milions d’habitants damnificats, perill nuclear; les singularitats disruptives: Intel·ligència Artificial, relació humans i robots, enginyeria genètica, convergència de móns distòpics... 

I com passo de la idea a l’escrit? Amb la idea inspirada, la més present i punyent, la imagino situada en un conflicte, i escric manualment i a raig, esbossos d’històries breus que s’hi relacionin. Desprès de tres o quatre intents, selecciono la que em sembla millor i la reescric. Cuido que cada paràgraf  expressi una idea i motivi llegir el següent, i també considero, de manera explícita o no, els 3 punts clàssics de la narrativa: presentació, aventura i desenllaç. El punt de vista i el temps verbal em surten de manera natural segons sigui la història escollida.

I endavant que fa baixada: del bolígraf al teclat! Guerra a les paraules i frases sobreres, evita les repeticions, busca sinònims, dona ritme al text, cuida la puntuació, i sobretot fora les obvietats ja sobreenteses, sobreres.

I sabeu? És curiós: un cop donat per definitiu el relat, si el deixo reposar uns dies, sempre hi trobo millores a fer. Què hi farem!

Comentaris

  1. Flor19 d’abril del 2022, a les 11:25

    Crec que passa igual amb les idees i sobretot amb els fets un cop s'han posat en pràctica sempre sorgeixen els dubtes…

    ResponElimina
  2. ramon19 d’abril del 2022, a les 12:06

    És difícil la plena satisfacció. Tot és millorable.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació