"TRENCADISSA"

 


L’home obra la porta del seu despatx, empentant-la, i tot enfurismat entra al menjador on la seva dona, tensa, l'està esperant. Amb ira en prou feines continguda l'home dispara:

- La Mariona ha trencat el llum de taula.

- Quin llum?

- L’antic.

- El del teu despatx?

- Sí. Ja saps que no pot ser cap altre. El del meu despatx. El llum de taula.

- Segur que ha estat la Mariona?

- I qui si no? Només som 3 els que vivim en aquesta casa.

- Ah!

- Ja saps que em va costar una picossada. Una peça única d’antiquari. 

- Ja. Molt bé. Me’n vaig.

- Com que ja i que molt bé ? Com que te’n vas! I et quedes tan ample ? Quan tornis vull que em portis la teva estimada Mariona al meu davant ! Només ella pot ser la responsable. Mai m’ha acceptat com a pare ! Sempre m'ha vist com un padastre distant !

- M'en vaig i no tornaré.

- Com que no tornaràs? Què dius ?

- No tornaré i a ella ja no la veuràs mai més.

- Però què cony passa aquí ? Què vol dir tot això ?

- Tu ja ho saps i massa bé que ho saps. Avui la nena m’ho ha explicat tot.

- A la teva filla mai li he tocat ni un pèl. S'ho inventa. Ho puc jurar per Déu.

- Quin cinisme! Em fas fàstic. En pagaràs les conseqüències. Aquest matí mateix t’hem denunciat als Mossos. 

La dona surt plorant del menjador amb un cop ben fort  de porta.

Comentaris

  1. Flor8 de setembre del 2022, a les 9:00

    Pobres criaturas tan indefensas, tan soles!
    Quants llums hem de trencar encare?
    Perquè tants cínics deixin de caminar a plaer.

    ResponElimina
  2. ramon9 de setembre del 2022, a les 11:09

    Desgraciadament és així. Una xacra més de la humanitat que sempre cal denunciar amb tota fermesa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació