"UNA PETITA I CURIOSA CICATRIU" (Variació de CAL SABER ESCOLLIR)

Sentia de nou necessitat de matar. El neguit després de quatre mesos era massa gran i ja no podia esperar més. Primer escolliria la víctima i la resta ja es veuria. Com sempre actuaria amb absoluta cautela. 

Les activitats culturals d’Elizalde li van semblar una bona opció i es va apuntar a un dels tallers d’escriptura creativa. En total eren setze persones i ja d’entrada va saber que amb poques excepcions la majoria dels apuntats es coneixien, segurament d’edicions anteriors. I des del primer dia una dona de mitjana edat que no parlava amb ningú, i semblava estranya a la resta del grup, li va cridar l’atenció: expressió cansada, faccions més aviat dures, lluïa una petita i curiosa cicatriu a la templa esquerra. La intuïció de l’home li va fer pensar que aquella dona de semblant trist, probablement una ànima solitària, podria ser ben bé l'escollida tan anhelada.

En el taller cadascú presentava els seus escrits per ser analitzats en grup. Els de la dona eren invariablement de rerefons trist: parlaven de desenganys amorosos, infidelitats, violència de gènere, soledat... I quan ella els llegia, ell, posat a la feina, no deixava d’escoltar-los amb la màxima atenció, i quan li tocava opinar, no se n’estava d’elogiar tant la tècnica aplicada, sempre suggeria més que narrava, i també com, amb poques paraules, sabia donar força expressiva a les emocions més intenses. Decidit, a la meitat del curs, va començar a acompanyar els seus comentaris, sempre elogiosos, amb tímides mirades amables. A les últimes sessions la dona trista ja responia amb tímids, lleus i mesurats somriures. Seductor com era, ja a la penúltima sessió, sabia que se’n sortiria.

Acabat el taller li va proposar una trobada. Ella va acceptar.

Just entrant al bar de l’Eixample on havien quedat, un parell de Mossos el van sorprendre emmanillant-lo. A comissaria, mentre els policies feien el corresponent atestat, el tenien reclòs en una petita habitació amb només una tauleta, tres cadires i un trista bombeta que penjava del sostre. Quan dos membres de la brigada criminal van obrir la porta per interrogar-lo, va veure darrera dels homes, en el corredor, una dona de semblant trist amb una petita i curiosa cicatriu a la templa esquerra. Anava amb uniforme de policia.