"NO VOLDRIA FERIR SENSIBILITATS"

 



He de sortir de casa ben d'hora. És un dia especial: toca llegir el text que demana la professora: un monòleg interior, màxim 200 paraules. Pel camí, abstret, dubto.  Oblido, fins i tot, saludar les persones conegudes del veïnat. Traspasso el carrer i per poc m’atropella un cotxe. M’he passat amb el meu escrit? No voldria que es repetís el desastre del curs passat. I si busco alguna excusa per no llegir? 

A l’aparador de Documenta, m’aturo. Hi llueix una reedició de Pregunta-ho a la pols de John Fante. Recordo bé una frase del pròleg que li va escriure Bukowsky: parla només d’allò que ningú no gosa i ningú no ha escrit mai. Atreveix-te.

Ara sí. Em sento envalentit. Llegiré. Què caram! 

Allò de l’any passat va ser culpa d’aquella dona tan agradable que sempre seia al meu costat. La paraula que va pronunciar, i sobretot la seva actitud en pronunciar-la, em va inspirar. Jo em vaig limitar a deixar-me anar. Vaig escriure arrauxadament i sense fre. I després vaig llegir. I ai! Quan llegia vaig veure com alguns companys, amb qui creia tenir una bona relació, feien mala cara. S’aixecaven i sortien de l’aula. Ella no. Seguia totalment immòbil al meu costat. El professor, un argentí estirat, em va tallar sense contemplacions. Em va dir que no em volia veure mai més als seus cursos. Sort després de la dona agradable, una bona samaritana. 

Què passarà aquest any quan llegeixi? Es buidarà l’aula mentre ho faci? Què em dirà la professora? Em seguirà fent costat la dona agradable?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació