"AUTORRETRAT DEL PREDICADOR"

(Seguint l’estela de Paul Fournel, Jacques Jouet, i Olivier Salon a En un oficio de hombres, 2015) 

El meu ofici  és anar per tot arreu, a tots els racons del món. És un ofici d’homes. Primer, quan estàs sol predicant en els pobles, tothom et compra, i desprès, quan hi han altres predicadors, millor que busquis un altre lloc que sigui lliure de competència.

Un ofici inhumà!

Soc predicador.

Soc predicador per convicció i ai!, la gent no sempre m’escolta, i fins i tot, a vegades, em tiren pedres i em fan fora o, pitjor, em volen cremar a la foguera.

Vam tenir sants predicadors cristians, catòlics, protestants luterans, calvinistes, predicadors anglicans, anabaptistes, mormons, també testimonis de Jehovà, i predicadors d’una munió de sectes, també musulmans, xiïtes, sunnites, i predicadors del budisme, i de l’hinduisme, tots ells amb les seves múltiples variants, i també predicadors de beuratges i altres potingues contra l’alopècia i de milers de productes que tot ho curen, i fins i tot vam tenir monges predicadores que anunciaven productes per la cura d’infeccions d’altíssima mortalitat. De tots els predicadors només soc jo el que posseeix la única i contundent veritat, i els altres són pura ficció, una enganyifa, i sé que la meva paraula, per la que em podrien condemnar i sacrificar, serà finalment l’única que prevaldrà. Soc el millor i el que té més poder de convicció. 

Soc l’home més equilibrat, el més tranquil i concentrat, el meu treball consisteix en ser l’apòstol de la única i indiscutible veritat.

Tots els grans predicadors generen ansietat en els que escolten, trencant el seu panxacontentisme, el seu aparent equilibri. Fer-ho de manera diferent de la convencional; amb la finalitat de no deixar a ningú conformat amb les seves veritats, deixar-los trasbalsats, i sembrar el màxim desassossec i dubte.

Fer por. Si no ho deixen tot i et segueixen, es perdran sense remei. 

Els primers predicadors de la humanitat feien por i des del paleolític, període que ocupa el 99% de la presència de l’home en el planeta, els bruixots ancestrals han mudat a predicadors. Jo soc l’últim graó d’aquesta magnífica evolució.

Comentaris

  1. Els predicadors... no hi ha cosa que em faci més por que les religions i els nacionalismes i d'aquests el món està ple. Viure amb por no és bo, per això em consola pensar que hi ha moments que la humanitat deixa aquestes banderes i obren un petit espai per a l'amor...

    ResponElimina
  2. Banderes, religions excuses per les guerres a benefici d'uns quants.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

"ALLÒ NO ERA VIDA"

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER