"HO HAURIA D’HAVER DEIXAT"

Ho hauries d'haver deixat però no vas poder. La nit ha sigut llarga, una nit sense dormir. Ara estàs sol i saps que sempre estaràs sol.   

Acollir-te al pla de jubilació de Telefònica, 52 anys i unes condicions extraordinàries, va marcar el principi de la teva caiguda. Primer els esmorzars de forquilla i ganivet amb els companys també prejubilats, no hi faltava mai una bona ampolla de vi, després la cerveseta del migdia, i com que dinaves sol, ella treballava, acompanyaves el teu dinar amb un vaset de vi, i amb el cafè sempre una copeta de conyac, ratafia, o el que fos. Per sopar et moderaves i et conformaves amb només didalet d'orujo, grappa, o algun licor que comparties amb ella davant del televisor.

Quan ella es va fer la idea de la magnitud del que bevia,  impossible amagar-ho, no li va fer gens de gràcia, massa alcohol  et deia. Vas posar-te ferm i assegurar que no et feia mal, que controlaves, però que si ella volia que ho deixés, ho deixaria. Pura comèdia. D'amagat van començar les escapadetes al bar de la cantonada. I amb el temps t’hi vas quedar ben enganxat. 

El teu aspecte va anar canviant de mica en mica: nas vermell, ulls botits, sovint absent, una panxa rodona va començar a definir-se... I van començar les recriminacions. Ella t’exigia que deixessis de beure, que canviessis, que t’apuntessis a una teràpia d'ajuda, el grup d’alcohòlics anònims del Clínic funcionava molt bé, et deia. I tu no volies, potser per vergonya. Ella insistia, i afegia, sense embuts, que t’anaves tornant un home deixat i brut, que tufejaves. Tu negaves la major i ella plorava, i tu ja començaves a estar-ne tip. Ja en tenies prou d'aquella insistent cantarella: Ho has de deixar! Beure et fa mal i menges massa! T'has de cuidar! Fas pudor! Brut més que brut! Quina vergonya! No vull que dormim junts! No te m'acostis ni em toquis! Fins que van arribar les escridassades, escridassades feridores, el seu tancar-se a l'habitació, els plors, i també la violència verbal, in crescendo, i les teves pèrdues de control, alguna empenta, i alguna cosa més.   

Al veure-la ahir nit com preparava la maleta, de primer et va caure l’ànima als peus. I en un no dit, et va sobrevenir aquella ràbia continguda de quan ella t'esbroncava, una ràbia acumulada i sorda que buscava sortida. Volies escanyar-la. Però, gràcies a Déu, s’hi és que hi ha Déu, et va faltar  el coratge. 

Sense mirar-te, i sempre donant-te l’esquena, va sortir de casa i no et va dir ni adéu.

Comentaris

  1. Flor22 de març del 2024, a les 4:03

    ...ho hauria d'haver... Malauradament quan et fas aquesta pregunta, ja és tard per rectificar

    ResponElimina
  2. ramon22 de març del 2024, a les 9:26

    I el perill d' oblidar la força de la raó.

    ResponElimina
  3. ramon22 de març del 2024, a les 9:26

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació