"ABSTRETS EN ELS SEUS PENSAMENTS I DESITJOS"

 

Abstrets en els seus pensaments, en els seus desitjos, i després de parlar-ne, ja poden mirar el futur sense recança ni temor. Amos del seu destí han pres una decisió. En el caient de la tarda semblen llegir-hi el final dels dies i dies d'amargura i l’anunci de camins divergents però d'un futur de dolçor.

Ella volia un marit amant, i no un marit company. Després d'un mes de casats sabia que havia comés un error, un gran error. S'havia embolicat massa aviat, s’havia deixat enlluernar per aquell jove, brillant, educat, atent, elegant, i de gran futur professional. El viatge de noces ja no va ser allò que esperava. No passa res, es va dir. És la inexperiència. Tot anirà bé. Qüestió de temps. I el temps no va ajudar. Al contrari. Ell mantenia les formes de dia, atent, servicial, i de nit l'amor físic, l'amor amant, no funcionava bé. Fracàs rere fracàs. Els intents es van anar espaiant amb excuses barates de l'estil: estic cansat, he de dormir, demà he de matinar, vaig de viatge. Et conformaves amb els caps de setmana, però sabies que per ell era com una obligació, i vas acabar simulant orgasmes ràpids per tal que et deixés tranqui-la. Hauries parat boja. Tu volies un home normal i corrent, que et desitgés, que et fes l’amor. I el vas buscar i el vas trobar. En Maurice, un home gens corrent, un home dolç i extraordinari. I a partir d'aquell moment, quan el teu marit t'anunciava que havia d’anar de viatge, respiraves, et senties alleujada. Corries delerosa als braços de Maurice l'home que desitjaves i que sí et corresponia, un home amant i sempre disponible. Disponibe de dia i de nit. I ara, en el teu cap, a totes hores, només hi ha un pensament, el nom del teu estimat Maurice. 

Ell s’hi va casar perquè era lo socialment correcte, allò que s'esperava d'un jove enginyer, de bona família i carrera brillant. El festeig va ser molt ràpid, massa ràpid, i tan centrat com estava en la seva carrera professional, havia ignorat els seus veritables desitjos tot i saber que els duia endins, ben endins i amagats. Un cos és un cos, es deia, i tant m'agraden els homes com les dones, i segons com tu miris tampoc deu ser tan diferent. Sí. S’havia de casar amb ella. Les famílies es coneixien, eren del mateix entorn social i no casar-se era inimaginable. La gent parlaria i els rumors correrien. La societat el censuraria i li giraria l'esquena; la vida seria molt complicada. 

La primera nit del viatge de noces van intentar fer l'amor, i ja va saber que el seu matrimoni no tenia futur; el mal pas de casar-se havia de trobar una sortida. I just un mes desprès la va trobar. Va ser en el club de golf. Quan va creuar la mirada amb la d'aquell jove alt i ben plantat, va saber d’immediat allò que volia. I en el mateix club tot va anar molt ràpid, l’espai facilitava les trobades furtives. Sense dir-li res a ella, va decidir que allargaria els seus viatges de feina per trobar-se amb l'homer que sí estimava. I a partir d’aquelles trobades, en el cap només hi té un pensament i un nom, el nom del seu home, el seu dolç amant, Maurice.