NOTÍCIA DISTRACTIVA

 

Ella era una periodista reconeguda pel seus reportatges en zones de conflicte. I ell actor de teatre. S’hi va casar perquè l’home de jove era interessant, agradable, de bona presència i tenia enginy, conversa, i un gran sentit de l’humor. El seu ofici no garantia una continuïtat d’ingressos, però ella hi confiava: per poca feina que li encarreguessin sempre hi hauria allò de l’Institut del Teatre i, amb els seus contactes, qui sap, potser algun encàrrec en alguna sèrie de la tele, i per què no? Potser alguna obra més ambiciosa en algun teatre de la ciutat. Ell però, sempre deia que volia volar alt, molt alt, en els millors escenaris del món. I ho deia a la seva manera teatral: enriolat i batent els braços com si fossin ales. Hamlet, Machbet, qui sap. 

I tot va anar segons lo previsible. La vida de l’actor és dura, la feina li venia per temporades, i a períodes de certa activitat, una obreta a la tele, algun paper secundari en algun teatre de renom ...hi havien períodes de força inactivitat. Però ell no es desanimava. Estava segur que un dia triomfaria i volaria alt, molt alt, i quan ho deia, ben enriolat, batia els braços com si fos un gran ocell. A ella li agradava el seu caràcter, un home fort que mai es desanimava i en el fons confiava que finalment, el seu estimat marit, volaria alt, molt alt. 

I va ser en un dels períodes d’inactivitat, sense trepitjar un mal escenari i nomes treballant en algun taller de l’Institut del Teatre, que ella va haver de desplaçar-se als Balcans per un reportatge sobre la situació que s’hi preveia molt conflictiva. S’hi estaria unes tres setmanes encara que amb interrupcions que li permetrien alguna escapadeta a Barcelona. 

De nit a casa, en una d’aquestes escapades es va despertar de sobte, era prop de les cinc de la matinada, quan va notar que ell s'aixecava del llit. Tranquil·la, li va dir, no passa res, he d’anar a treballar per un encàrrec molt important i ja t’ho explicaré quan torni. De l’armari on hi guardava roba antiga i algunes rampoines, hi va agafar una maleta i sense més paraules va sortir de casa. 

A les 8 ja havia tornat. I sí. Li va parlar de l’encàrrec. De la maleta va treure una vestimenta molt negre, unes ales també negres i grans, i una màscara d’ocell amb un enorme bec enganxat. Per fi havia volat alt i molt alt i cada dia en un indret diferent de la ciutat. Era un encàrrec del govern. Sense més comentaris de l’escriptori que hi havia a la sala, enriolat, li va treure un retall de diari clarificador. Una carta al director de La Vanguàrdia del 10 de juny de 1990, pàgina 27.

Extraña y gigantesca ave sobre Les Corts.

No puedo más que mostrar mi extrañeza ante este inusual hecho: la noche del 28 de mayo, algunos vecinos del barrio de Les Corts nos despertamos ante los insoportables “graznidos” de una ave; no una ave cualquiera; nuestro estupor fue inmenso al salir al balcón y ver una silueta negra de una ave de grandes dimensiones. Quizá debería medir entre 3 o 5 metros, y no exagero. Numerosos fueron los vecinos que lo vieron, y numerosos también los comentarios al día siguiente. Suponemos que en otros barrios, otras personas debieron verlo. ¿Qué era? Y lo que es más extraño: ¿Por qué no ha aparecido ninguna noticia en la prensa?

PERE CARBÓ