"UNA FANTASIA"

On sóc? Hi ha algú? No tinc veu. Vull parlar i no tinc veu. Només un ronc somort que lentament m’abandona. Em veig a mi mateix en la distància. També metges i infermeres que belluguen excitats intentant que el meu cos reanimi, revisqui. És inútil. No podran. Jo no vull. No sento dolor i no tinc cap desig de tornar a viure.

Una llum m’enlluerna i m’estira. No em guia la meva voluntat. Em deixo anar, em deixo portar. Imatges de la meva vida passen pel meu davant trepitjant-se: la intervencio quirúrgica, el meu ingrés a urgències, l’accident, el cotxe rebolcat a la carretera, la sortida de l’empresa, la trucada de la meva dona i...I ara tot de cop l’ordre s’altera: la primera comunió, el cotxe un munt de ferralla, la Maria amb el seu amant, les primers passes, l’accident, el casament amb la Maria, el meu cos inert a quiròfan, la casa en flames, la bufetada del pare, el meu fill drogat...I ara, molt lentament, l’espai i el temps guanyen terreny i dominen sobre els records però no els esborren. El temps s’atura, deixa de ser, i els episodis de la meva vida se’m presenten en un mateix instant, sense passat ni futur. La meva vida estesa i concentrada alhora en un punt, en el no temps, l'eternitat.

I la meva mirada s’amplia. Ja no sols contemplo la meva vida des de l'eternitat, sinó també la vida de la meva dona Maria, i la dels nostres fills. Tot alhora. Amb els seus encerts i els seus errors. I no els valoro, no els jutjo. Sense retrets, sense compassió, només contemplació. I em meravella saber que la meva mirada és compartida per moltes altres mirades. Mirades d’ulls que veuen el mateix que jo veig, i jo, veient el que aquests altres ulls també veuen. Ara som multituds d’infinites mirades que contemplen el món sencer, l’origen de la vida, la humanitat, la seva història, guerres, mortaldat, fam, intolerància, violència, el món encès, l’extinció de la vida i el col·lapse galàctic; i també altres galàxies, i els seus cicles de naixement, evolució, violència i extinció. La mirada infinita que contempla l’univers que no té principi ni fi, l’univers etern, no creat, l’univers que simplement és. Les mirades foses en una única identitat. La identitat que contempla, sense intervenir, amb absoluta indiferència, el Cosmos en la seva immensa i eterna totalitat.