LA NENA NO HO PODIA ENTENDRE

 

Els pares de la nena estaven tot cofois preparant la seva primera comunió. S’havien aplicat en educar-la, ja de ben petita, en l’oració i els bons costums cristians, recuperant ells mateixos la pràctica religiosa que feia temps havien abandonat: pregària diària abans d’anar a dormir, i la mare feia que, a partir ja dels 5 anys, la criatura els acompanyés a la missa de precepte dels diumenges. Calia donar exemple. 

    En el darrer curs de primària, als 7 anys de la filla, l'escola, l'escola de les Dames Negres, va convocar als pares de totes les nenes que farien la primera comunió, per donar els detalls de l’acte religiós; amb la presència del senyor rector de la parròquia, també van insistir amb la necessitat de la preparació catequètica corresponent. I clar, van apuntar-hi la nena. Ella era llesta i aplicada, i com els pares una mica ingènua. Diàriament, desprès de l’oració d’abans d’anar a dormir, li agradava que la mare li expliqués coses de religió i sempre feia preguntes; la majoria fàcils de contestar, i altres que no tant. La mare, amb les respostes que li donava, tenia la impressió que se’n sortia prou bé.

    La vigília de la celebració, els pares, tot contemplant el vestidet blanc de tul, la mantellina llarga i blanca, la cinta blava i les sabatetes de xarol també blanques, semblaven més il·lusionats que la mateixa nena. Una mica preocupats però, comentaven que últimament la veien una mica estranya i poc comunicativa: potser, es deien amb orgull paternal, per la seriositat i importància que donava a l'acte religiós. 

    El dia segúent, el gran dia senyalat, quan emocionats van anar a despertar-la, van veure que no era al seu llit. La van trobar sota la taula camilla, arraulida i emmurriada, no volia parlar. En va sortir després de paraules dolces i tot preguntant-li amb preocupació que què li passava. Al principi no deia res, es mantenia callada i cellajunta. Després d’insistir molt, tot recordant-li la importància del dia tan esperat, el dia de la seva vida que mai oblidaria, la nena finalment es va decidir i va parlar.

   No volia fer la primera comunió. Estupefactes van escoltar les seves raons: No suportava la idea d'empassar-se el pa convertit en el cos del nen Jesús, segons li havia explicat la mama. I no entenia com els pares i capellans ho podien permetre.  

Ella s’imaginava que s’empassava un nen petit. I no era un nen petit qualsevol.