"ALLÒ NO ERA VIDA"

 

L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigua es tenyeix de vermell. Ell però no sent dolor, només l’esvaniment de les seves forces i una sensació de dolçor corporal que li recorda els millors anys de la seva vida amb una imatge, encara que boirosa, de la seva dona. Tanca els ulls i deixa que el seu cos s’enfonsi. Amb un parell de glopades d’aigua, seguides d'unes breus covulsions de braços i cames, l'home deixa de respirar. En la distància veu el seu cos inert flotant en aigua vermella.

Al cap de mig any de viure sol, la tristesa li era sempre present. Els canvis tant en la seva persona com en la casa que havien viscut, eren evidents. Com que no suportava haver de tractar amb la senyora de la neteja, que hi anava un cop per setmana, va acabar acomiadant-la. Tan sols en pocs dies flocs de borró s'acumulaven sota els mobles, els plats bruts s’apilaven a la cuina, i amb la seva mania de tenir les coses sempre a mà, res estava en el lloc que tocava, i a ell mateix li costava trobar-les. En el dormitori de tota la vida, el llit ample i desert reclamava a crits el canvi de llençols, i de la neteja del bany se’n havia oblidat. Tota la casa feia tuf de resclosit i la roba que vestia, i tot ell, ranciejava. Ho sabia i n’era conscient, però no tenia esma per canviar. Es veia a si mateix caient en un pou de gran fondària incapaç de sortir-ne. 

Malgrat que discutien sovint, era ella qui li ordenava la vida. Era gràcies a ella que mantenia els bons costums, la neteja personal, la muda de roba diària, el menjar saludable, les passejades per la ciutat, les trobades amb els amics...I sense ella, sense aquella insistència que també a vegades l’incomodava, ja no s’afaitava, les celles massa llargues havien perdut la forma, i els pels no retallats d’orelles i nas, li donaven un aspecte que ell mateix trobava desgradable. No sortia pràcticament de casa, excepte per les compres mínimes de mal menjar; i dels amics se’n havia oblidat.

Alló no era vida. Estava sentenciat i sabia quina era la solució. La solució final i definitiva. Va decidir entrar al quarto de bany, obrir les aixetes de la banyera i, mentre s’omplia, aniria a buscar una ampolla de whisky i una navalla que havia utilitzat molt poques vegades.