BLANCOR DE SUDARI I DELIT DE VIDA

BLANCOR DE SUDARI

Nàufrag d’oceans infinits,

perdut en el seu immens desert, fa dies que no dorm.

La blancor de la lluna entra pels finestrons entrebadats, i il·lumina els llençols en anunci de sudari. 

Cap cot, pas lent, i arrossegant el peus, abandona el seu desolat i gastat territori testimoni de tantes batalles perdudes.

I camina obstinadament camí de ponent, seguint l’ombra allargassada que la lluna projecta al seu davant.

I a l’ampla i sorrenca platja, davant del mar encalmat, retut s’abandona, i jeu. 

La nit serena reviu en la seva foscor, i milions d’estrelles encenen el firmament.

Des de la seva petitesa, l’home inquiet i anhelant, s'interroga.

Sent la intensitat de la seva dilució, cos i ment, formant part d’un tot. Un tot amb la nit, el cel i les estrelles.

Meravellat, percep la consciència d"un present etern, d'una pau infinita. La pau de l'absolut no res.

La lluna plena ja blanqueja el seu cos ara inert.

 

DELIT DE VIDA

Des del turó del far, a la roca més alta,

poc després de l'alba, 

l'home contempla 

els tons rogencs sobre el cel seré i el mar encalmat.    

Un aire fresc comença a remoure amb suavitat el canyissar i les mates, i la pineda, a tocar de l’aigua.

I les blanques gavines ja alcen el vol pacient,

i la petita colònia de corbs marins espera atenta batent les ales. 

En la pau que l’envolta l’home sent:

L’aire que respira, les pulsacions a les temples, el batec del seu cor.

I les remors de l’aire a les branques dels arbres, i als matolls de la duna, i a les canyes a prop de les barques, i el lleu bressar de les lentes onades a l’areny de la platja. 

I ulls closos, en l’abstracció de l’entorn que l’envolta, percep la naturalesa aturada.

El mar quiet, uns peixos voladors suspesos damunt l’aigua, les ales estàtiques dels ocells a la platja, i una papallona blanca, fràgil, immòbil en l’aire damunt dels joncs secs de la torrentera blanca.

I el temps, un miratge, es trenca i torna.

Torna amb les remors que fa l’aire, a les mates, a les canyes i a les branques dels arbres, i de nou les lleus onades, i els xiscles de les aus de la platja, i el vol erràtic de la papallona blanca.

I els llunyans lladrucs dels gossos de la vila i veus amables d’homes que traginen vora les barques.  

I l’home es deleix pel temps de les hores, dels dies, del mar, les muntanyes, les persones, els animals i les plantes.