PER QUÈ M’AGRADA ESCRIURE

 

Subscric plenament el pròleg de Mercé Rodoreda a Mirall Trencat (1974).

    Escric perquè m’agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que soc...I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m’ha fet molta por.

I jo, amb la meva desmesura, dic que escriure m’ajuda també a:

Posar ordre, en el meu cap emboirat, idees i pensaments. En un món tan ple de soroll i novetats, sovint  inquietants, si no em centro, caic en el parany del rumiar mental inútil i paralitzant. En passen tantes de coses que ens distreuen! Líders del món que es barallen i es contradiuen dia sí i dia també, guerres i violència arreu, fam i misèria. I amenaces de futur: IA, manipulació genètica, apocalipsi nuclear, canvi climàtic...i tot se’m fa present, em neguiteja i només em queda una única seguretat: la claredat de les meves pors i els meus dubtes. El rumiar sense concreció em paralitza de la mateixa manera que, en metàfora hiperbòlica, devien sentir els pobres troians, després de deu anys de guerra, veure desbordades les seves fortificades muralles.

Escriure, refugi i salvació.

La salvació de la concreció, centrar-me, ordenar-me, reflexionar, i silenciar els sorolls esterilitzants que percebo hostils. Sé que escrivint parlem de nosaltres, és com un mirar-nos al mirall, per interrogar-nos i saber millor qui som. Ens despullem, sinó del tot, sí una mica. Escrivint, deixant-nos anar de manera lliure com a mi m’agrada, fem també allò que l’escriptor lusità Agualusa posa en boca d’un dels seus personatges a Los muertos y los otros: “Yo escribo para apaciguar mi dolor”.

I escriure és plaer estètic. En les meves limitacions m’agrada treballar la llengua que conec, treballar-la com si fos matèria plàstica, com un ceramista lingüístic que modela el fang de les paraules i frases abans de fornejar-les per obtenir l’obra acabada. El plaer en trobar formes per descriure situacions i les emocions ancestrals, lluny de clixés i frases fetes. I m’agraden els textos amb ritme, els escrits que diuen coses velles amb paraules noves, coses tan velles com les que es troben en el poema de Gilgamesh, la Il·liada, l’Odissea, la Bíblia, Dafnis i Cloé... Les passions, l’amor, l’odi, el perdó, la compassió, la lluita pel domini, la violència constant, les emocions indefugibles. I fer-ho a la meva manera, mai prou bona. Paraules i ritmes propis, no sempre inconscientment manllevats de lectures ja fetes, individuals o compartides, sempre millorables, mai suficients i prou reflexionades.

I Rodoreda diu:...i si de retop el que escric agrada als altres, millor. 

I jo dic: si els meus escrits agraden realment als meus improbables lectors, no me n'estic de sentir vergonya de les meves vanitats de pretensió amagada.