"CAL SABER ESCOLLIR"

 


Tenia de nou necessitat de matar. Primer escolliria la víctima i la resta ja es veuria. Calia actuar amb més cautela que mai, la pandèmia feia les coses difícils i sabia que li seguien la pista. 

Les activitats culturals dels centres cívics li van semblar una bona opció i es va apuntar a un taller de 10 sessions de Millora d’Expressió Oral online. A la tercera sessió ja s’havia fixat en una dona de mitjana edat: cabells negres i llargs, tall japonès, cara pàl·lida, expressió cansada i faccions mes aviat dures. A partir de la tercera sessió la cara de la dona, gràcies a l’anclatge de Zoom, ocupava tota la pantalla del seu PC. Estudiava cadascun dels seus gestos i escoltava atentament les seves aportacions. Per tal que ella es fixés en ell, les seves intervencions anaven en la mateixa direcció que les de la dona. I a la setena sessió li va enviar un missatge mostrant afinitat d'idees i gustos. 

Acabat el taller li va proposar una trobada per, li va dir, simplement parlar. Ella va acceptar.

Just entrat a l’Adonis, lloc on havien quedat, un parell de Mossos el van sorprendre emmanillant-lo. A comissaria, mentre els policies feien el corresponent atestat, el tenien reclòs en una petita habitació amb només una tauleta, tres cadires i un trista bombeta que penjava del sostre. Quan dos membres de la brigada criminal van obrir la porta per interrogar-lo, va poder veure darrera dels homes, en el corredor, una dona de cabells llargs i negres, tall japonès, cara pàl·lida, faccions dures...Anava amb uniforme de policia.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

"ALLÒ NO ERA VIDA"

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER