"CAL SABER ESCOLLIR"

 


Tenia de nou necessitat de matar. Primer escolliria la víctima i la resta ja es veuria. Calia actuar amb més cautela que mai, la pandèmia feia les coses difícils i sabia que li seguien la pista. 

Les activitats culturals dels centres cívics li van semblar una bona opció i es va apuntar a un taller de 10 sessions de Millora d’Expressió Oral online. A la tercera sessió ja s’havia fixat en una dona de mitjana edat: cabells negres i llargs, tall japonès, cara pàl·lida, expressió cansada i faccions mes aviat dures. A partir de la tercera sessió la cara de la dona, gràcies a l’anclatge de Zoom, ocupava tota la pantalla del seu PC. Estudiava cadascun dels seus gestos i escoltava atentament les seves aportacions. Per tal que ella es fixés en ell, les seves intervencions anaven en la mateixa direcció que les de la dona. I a la setena sessió li va enviar un missatge mostrant afinitat d'idees i gustos. 

Acabat el taller li va proposar una trobada per, li va dir, simplement parlar. Ella va acceptar.

Just entrat a l’Adonis, lloc on havien quedat, un parell de Mossos el van sorprendre emmanillant-lo. A comissaria, mentre els policies feien el corresponent atestat, el tenien reclòs en una petita habitació amb només una tauleta, tres cadires i un trista bombeta que penjava del sostre. Quan dos membres de la brigada criminal van obrir la porta per interrogar-lo, va poder veure darrera dels homes, en el corredor, una dona de cabells llargs i negres, tall japonès, cara pàl·lida, faccions dures...Anava amb uniforme de policia.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació