"RECORDS D'OCTUBRE A CAN CALOPA"


RECORDS D’OCTUBRE A CAN CALOPA
 

El renillar del cavalls i el grinyolar del carros que venen de la  vinya; els veremaires, atrafegats i suosos, traginant portadores; el ritme pausat, constant i silenciós, dels que trepitgen el raïm, fred i relliscós, un massatge pels peus; els renecs dels encarregats d’apurar la premsada i el cruixir del fustam; la separació de la brisa, pellofa de rapa, i segona premsada; el munt de brisa seca preparada per fer-ne esperit de vi; la preparació de les bótes, l’encesa del lluquet de sofre, l’eliminació de les mares; i lo millor de tot: l'olor del most i la seva dolçor, i el record de quan el bevíem amagats amb desig de futures transgressions.

R.

Comentaris

  1. Molt poètic, un llenguatge preciós! Tanco els ulls i sense haver-ho viscut sento l'olor del most.

    ResponElimina
  2. Gràcies Flor. Vaig viure la verema intensament i he volgut registrar records perquè no se m' esborrin. És un allargar temps feliços.

    ResponElimina
  3. Molt bo! Concentrat com el vi.
    La gestació de la revolució

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva lectura. M' agrada no oblidar els bons records d' infància i adolescència.

      Elimina
  4. Podía imaginar tot i sentir l'olor i la brisa,un llenguatge musical i una invitació molt tendra al món de juventut!

    ResponElimina
  5. De petita també vaig poder gaudir de l'aventura de trepitjar raïm. La fortor em marejava, no m'agradava gens... però sortir de la cuba amb els peus llefiscosos i ennegrits com "els grans" era una satisfacció completa.

    ResponElimina
  6. Nosaltres també trepitjavem raïm a casa la Corro, un relat molt bonic i poètic (un cop amagat que no coneixiem), però nosaltres ho recordem amb una forto molt gran i tot molt llefiscos

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

"ALLÒ NO ERA VIDA"

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER