"RECORDS D'OCTUBRE A CAN CALOPA"


RECORDS D’OCTUBRE A CAN CALOPA 

El renillar del cavalls i el grinyolar del carros que venen de la  vinya; els veremaires, atrafegats i suosos, traginant portadores; el ritme pausat, constant i silenciós, dels que trepitgen el raïm, fred i relliscós, un massatge pels peus; els renecs dels encarregats d’apurar la premsada i el cruixir del fustam; la separació de la brisa, pellofa de rapa, i segona premsada; el munt de brisa seca preparada per fer-ne esperit de vi; la preparació de les bótes, l’encesa del lluquet de sofre, l’eliminació de les mares; i lo millor de tot: l'olor del most i la seva dolçor, i el record de quan el bevíem amagats amb desig de futures transgressions.

R.

Comentaris

  1. Flor12 de març del 2021, a les 9:23

    Molt poètic, un llenguatge preciós! Tanco els ulls i sense haver-ho viscut sento l'olor del most.

    ResponElimina
  2. ramon12 de març del 2021, a les 9:28

    Gràcies Flor. Vaig viure la verema intensament i he volgut registrar records perquè no se m' esborrin. És un allargar temps feliços.

    ResponElimina
  3. Angels13 de març del 2021, a les 2:05

    Molt bo! Concentrat com el vi.
    La gestació de la revolució

    ResponElimina
    Respostes
    1. ramon13 de març del 2021, a les 2:31

      Gràcies per la teva lectura. M' agrada no oblidar els bons records d' infància i adolescència.

      Elimina
  4. Unknown13 de març del 2021, a les 11:44

    Podía imaginar tot i sentir l'olor i la brisa,un llenguatge musical i una invitació molt tendra al món de juventut!

    ResponElimina
  5. Imma21 de març del 2021, a les 14:23

    De petita també vaig poder gaudir de l'aventura de trepitjar raïm. La fortor em marejava, no m'agradava gens... però sortir de la cuba amb els peus llefiscosos i ennegrits com "els grans" era una satisfacció completa.

    ResponElimina
  6. Unknown22 de març del 2021, a les 4:04

    Nosaltres també trepitjavem raïm a casa la Corro, un relat molt bonic i poètic (un cop amagat que no coneixiem), però nosaltres ho recordem amb una forto molt gran i tot molt llefiscos

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN ELLA EM CRIDA

Imatge
  Quan ella em crida "Fosca? Fosca, vine cap aquí", jo hi corro embogida bellugant-me tota jo, la cua, el cap baix pendolant, i les orelles voleiant-me. Sempre  em crida per tocar-me, el cap, el coll, l'esquena, la panxa i l'entrecuix, els llocs que més m'agraden. I jo que m’hi poso bé. M'agrada com camina, com es mou, com em mira i com somriu. I sobretot m’agraden les seves mans, l'olor que fa, i m'agrada ensumar-la fins omplir-me ben endins, del tot, del seu aire.  Hi ha dies però que són diferents. Són dies tristos. No em crida per jugar ni per tocar-me. I es passa moltes hores estirada al llit i no diu res. A mi em posa molt trista, i quan la veig així, voldria jugar amb ella, però  ella no en té ganes. Només vol que estigui al seu costat acompanyant-la, però em vol quieta, molt quieta. A vegades, en els dies més tristos, em deixa fins i tot pujar al seu llit i estirar-me al seu costat. Aleshores la miro, no li trec els ulls de sobre, i quan fa aqu...
Més informació

"ALLÒ NO ERA VIDA"

Imatge
  L’home observa la banyera plena d’aigua calenta fumejant. Deixa a terra una ampolla de whisky oberta i una navalla d’afaitar ben afilada. Es despulla del tot i, a poc a poc, es fica dins l’aigua fins quedar ben estirat amb el cap enfora. Sense esperar massa, treu el braç dret de la banyera i agafa l’ampolla de whisky i en fa un parell de glops ben llargs. L’efecte de l’alcohol no tarda gaire en manifestar-se, ja fa hores que no menja. La lassitud que sent per tot el cos és tan forta que té temptacions de deixar-se anar, però no és aquesta la manera que ha decidit acabar. Amb esforç, es redreça una mica i agafa l’ampolla de nou i fa un parell de glops més. Al cap d’una estona se sent ja en disposició. Torna l’ampolla fora de la banyera, i palpant el terra agafa la navalla. Al mateix temps aixeca el braç esquerra i es mira les venes de la munyeca, tanca el puny ben fort, fins que les venes li queden ben marcades; sense vacil·lar gaire es fa un tall ben net i, en pocs segons, l’aigu...
Més informació

I VAIG SABER QUÈ HAVIA DE FER

Imatge
  Els del poble havien denunciat que en el mas de dalt alguna cosa dolenta hi devia passar: de la dona vídua, el seu fill i l’home que vivia amb ells, un tal Jaume Borràs, de malnom el “Bord", no se'n sabia res des de feia dues setmanes i era estrany, el Bord portava els conills a mercat cada dissabte, sense faltar. Quan la policia hi va fer acte de presència, només hi van trobar conills morts i plens de cucs, i de la gent res de res, com si la terra se'ls hagués endut.  La investigació seguia sense resultat però ahir, 5 mesos desprès de les primers denúncies, el noi, flac i mal vestit, es va entregar a la comissaria i aquesta és part de la seva declaració:   Va arribar el dia escollit per la mare per escapar-nos d’aquell home que la maltractava. Ell, com tots els dissabtes, amb 6 conills preparats, va agafar la furgoneta per anar al mercat i després, firar-se. No va tornar fins la nit ben entrada. Devia veure que  jo no era a la meva habitació i de dret es va d...
Més informació