"ELS AMICS"
Bufa! Les teves històries sempre acaben malament! Per què no n' escrius alguna amb final feliç, que sigui animadora? Home! - vaig respondre, - és que les històries que acaben bé no m'inspiren massa, i no sé fins a quin punt representen allò que vull: descriure realitats mitjançant ficcions o futurs possibles. De tota manera, com que sou uns quants que insistiu, us explicaré una anècdota d’un conegut i ja opinareu vosaltres mateixos si és o no animadora.
Un capvespre d'estiu estava el conegut fent una canya en un bar del seu barri, i un bon amic seu que havia begut massa se li va apropar: feia tentines, arrossegava la llengua, tenia els ulls vermells i suava de manera exagerada. Tot singlotant li va parlar com mai ho havia fet:
Els meus amics em deien que no em casés, però jo estava
enamorat. Per meravellosa que ella et sembli, argumentaven, desprès dels
primers anys d'enamorament, la vida se' t complicarà. No val la pena. Voldreu
tenir fills, cosa natural, i pensa amb tot el que vindrà: bolquers, escola,
malalties, adolescència, joventut boja, despeses d’ universitat... i a més a
més, quan siguin més grans, amb la crisi estructural, no te’ls trauràs
fàcilment del damunt. I si t’ho mires bé, insistien, portar fills al món, no és
fer cap favor ni al món ni als fills. Ho saps.
Afegien: i què carai, les dones són complicades! M’explicaven aquell
vell acudit del software: entendre una dona és com llegir una llicència de
software... acabes ignorant tot el que et diu i acceptes totes les seves condicions.
Remataven el seus discurs dient-me: pensa en Tinder i podràs tenir les que
vulguis, i sobretot varietat: altes, baixes, gordes, primes, rosses,
morenes... N' hi ha per tots els gustos.
El seu discurs, impresentable, no em va agradar gens ni mica i no els hi vaig fer cas: estava enamorat i em vaig casar. Tinc un parell de fills que són un sol, tot i que sovint, adolescents, són bastant emprenyadors. I la dona? Sense entendre massa el seu software, és un pou diari de sorpreses. N’estic encara enamorat. En aquests moments ella està a casa esperant-me i jo, aquí, parlant amb tu, fent temps, pensant en la sorpresa que m’espera quan torni a casa.
El conegut, un parell de setmanes desprès, un dimecres a quarts
de set de la tarda, se’l va trobar pel carrer. Content li va explicar que la
nit d’aquell dia, en arribar a casa, ell i la dona, havien parlat a fons del
seu problema. Ella li va imposar que, per seguir junts, havia de deixar de
beure i li va exigir que assistís, els dimecres de
Uns minuts desprès, com cada dimecres a les 7 de la tarda, el conegut es trobava amb la dona de l’amic en aquell piset tan acollidor que havien llogat.
R.

Ostres, també podria tenir un final diferent! No?
ResponEliminaEncara que la meva mare sempre deia "els pobles feliços no fan història"
Costa, això de final feliç.
Elimina