"ELS AMICS"

 

Bufa! Les teves històries sempre acaben malament! Per què no n' escrius alguna amb final feliç, que sigui animadora? Home! - vaig respondre, - és que les històries que acaben bé no m'inspiren massa, i no sé fins a quin punt representen allò que vull: descriure realitats mitjançant ficcions o futurs possibles. De tota manera, com que sou uns quants que insistiu, us explicaré una anècdota d’un conegut i ja opinareu vosaltres mateixos si és o no animadora. 

Un capvespre d'estiu estava el conegut fent una canya en un bar del seu barri, i un bon amic seu que havia begut massa se li va apropar: feia tentines, arrossegava la llengua, tenia els ulls vermells i suava de manera exagerada. Tot singlotant li va parlar com mai ho havia fet:  

Els meus amics em deien que no em casés, però jo estava enamorat. Per meravellosa que ella et sembli, argumentaven, desprès dels primers anys d'enamorament, la vida se' t complicarà. No val la pena. Voldreu tenir fills, cosa natural, i pensa amb tot el que vindrà: bolquers, escola, malalties, adolescència, joventut boja, despeses d’ universitat... i a més a més, quan siguin més grans, amb la crisi estructural, no te’ls trauràs fàcilment del damunt. I si t’ho mires bé, insistien, portar fills al món, no és fer cap favor ni al món ni als fills. Ho saps. 

Afegien: i què carai, les dones són complicades! M’explicaven aquell vell acudit del software: entendre una dona és com llegir una llicència de software... acabes ignorant tot el que et diu i acceptes totes les seves condicions. Remataven el seus discurs dient-me: pensa en Tinder i podràs tenir les que vulguis, i sobretot varietat: altes, baixes, gordes,  primes,  rosses, morenes... N' hi ha per tots els gustos. 

El seu discurs, impresentable, no em va agradar gens ni mica i no els hi vaig fer cas: estava enamorat i em vaig casar. Tinc un parell de fills que són un sol, tot i que sovint, adolescents, són bastant emprenyadors. I la dona? Sense entendre massa el seu software, és un pou diari de sorpreses. N’estic encara enamorat. En aquests moments ella està a casa esperant-me i jo, aquí, parlant amb tu, fent temps, pensant en la sorpresa que m’espera quan torni a casa. 

El conegut, un parell de setmanes desprès, un dimecres a quarts de set de la tarda, se’l va trobar pel carrer. Content li va explicar que la nit d’aquell dia, en arribar a casa, ell i la dona, havien parlat a fons del seu problema. Ella li va imposar que, per seguir junts, havia de deixar de beure i li va exigir que assistís, els dimecres de 7 a 9 del vespre, a unes sessions de desintoxicació amb els alcohòlics anònims del l’Hospital Clínic. Altrament que s’oblidés de tenir sexe amb ella. 

Uns minuts desprès, com cada dimecres a les 7 de la tarda, el conegut es trobava amb la dona de l’amic en aquell piset tan acollidor que havien llogat. 

R.